Activitat 11

Text del Fedó pàg 11

Idees principals

Aquest fragment del Fedó exposa la idea de que el cos es el culpable de que no puguem arribar a la veritat ja que no aquest compren una sèrie de passions, desitjos, de temors, preocupacions que fins i tot distorsionen allò que es real i allunyen cada vegada més l’ànima del món de la veritat.

Títol: El cos i la seva relació directa amb l'ànima

3) El fragment de la pàgina 11 del Fedó ens planteja si realment poden realitzar una recerca verdadera, ja que no trobem un cos contaminat del mal i per tant, està contaminant la veritat amb passions, desitjos, preocupacions, terrors o malalties del cor que no permeten a l’ésser arribar a la veritat mentre aquest estigui lligat al cos com un esclau i depengui d’aquestes aparences. El cos també posseeix l’ànima i és com una presó per aquesta ja que l’ànima que pertany al món Intel·ligible es ven reprimida i no és fins el moment de la mort quan aquesta s’allibera cap al camí del món de les idees o la veritat, el qual si representa la recerca o la consecució de la veritat.

Per aquest motiu cal que durant la nostra vida el cos que representa el mal no s’apoderi del bé que és l’ànima i que puguem establir un equilibri per tal de que a mesura del transcurs del temps l’home ha de ser capaç de deslligar-se dels lligams del cos i encaminar-se al coneixement de la veritat, el qual es produirà en el moment de la mort del cos, ja que l’ànima és immortal i aquesta s’alliberà del cos.

4) Aquesta teoria o pensament de Plató de la relació de cos-ànima és molt semblant al pensament pitagòric entre la dualitat ànima i cos, el qual està totalment separat. El cos representa la pressió per l’ànima immortal que es transmigra periòdicament d’un cos a un altre.

També parlen del cos com el mal i això fa referència al mite de Fedre on el cavall negre que simbolitza les passions i vol desequilibrar a l’altre cavall que representa el bé i el carro que intenta buscar un equilibri entre els dos.

Projecte 2

Europa en el siglo XIX

View more presentations from abrasol.

Projecte 2

Fets històrics del segle XIX, segle on viu Karl Marx:

- Acabament del XIX. Revolució Industrial que causà l’aparició de nous grups socials i la situació del proletariat amb jornades laborals excessives

- 1789 Revolució Francesa que provocaria ideals socialistes, anarquistes i comunistes.

- 1798 Malthus publica assaigs Sobre el principio de la població

- 1799 Napoléo accedeix al poder

- 1800 Volta intenta la pila elèctrica

- 1804 Mort Immanuel Kant i Napoleó és nomenat emperador

- 1807 Abolició de la servitud a Rússia i el primer vaixell de vapor

- 1808 Invasió d’Espanya per Napoleó

- 1814 Derrota de Napoleó

- 1815 Congrés de Viena on s’instaura la restauració de l’absolutisme

- 1823 Doctrina Monroe

- 1825 Fi del procés de la independència en les colonies espanyoles a Amèrica

- 1826 Primera Locomotora a Vapor inventada per Stephenson

- 1827 Mort Beethoven

- 1829 Comencen les guerres de l’opi

- 1830 Revolucions liberals a Europa i Delocroix pinta la llibertad guiant al poble

- 1834 Creació de la Great Trade Union

- 1837 Morse inventa el Telègraf per fil

- 1839 Guerra de Mèxic contra Estats Units

- 1846 Triomf lliurecanvista a Gran Bretanya

- 1848 Revolucions liberals a Europa i publicació del Manifest Comunista

- 1849 Mort Chopin

- 1852 Proclamació del II Imperi Francès

- 1854 França construeix el Canal de Suez

- 1855 Fi de la Guerra de Crimea

- 1859 Darwin del Origen de les espècies

- 1863 Abolició de l’esclavitud

- 1865 Fi de la Guerra de Secessió d’Estats Units

- 1868 Guerra dels anys de Cuba i es patenta la màquina d’escriure

- 1869 Tolstoi acaba Guerra i Pau

- 1870 Unificació Italiana i Roma capital de l’Estat italià

- 1871 Comuna de París

- 1876 Alexander Bell patenta el telèfon

- 1879 Guerra del Pacífic i creació del PSOE

- 1884 Comença la expansió colonial d’Alemanya

- 1885 Conferencia de Berlín

- 1886 Es funda la Segona Internacional

- 1889 Construcció de la Torre Eiffel

- 1890 Bismark es destituït del poder i es proclama el dia dels treballadors

- 1905 Partit Laborista

- 1917 Revolució Russa

Activitat 10

Activitat 9

2n Trimestre

12. El coneixement és una reminiscència

Idees principals:

Aquest fragment del Menó, 81 explica principalment que l’ànima es transmigra periòdicament d’un cos a un altre i que per tant, ha estat en contacte anteriorment amb el món intel·ligible, té un coneixement no del tot oblidat, que es recorda per els objectes sensibles i amb la tècnica de la dialèctica.

Títol: El record, l’eina per a donar llum les idees.

3- Aquest fragment del Menó de Plató ens parla del coneixement entès com un record, d’allò que ja havies conegut anteriorment, conegut per una ànima que s’ha anat reencarnant periòdicament i que abans de que aquest fet succeís ja hauria conegut el de les idees com ens diu al principi del text “L’ànima doncs essent immortal i havent nascut molts cops i havent vist totes les coses, tant les d’ací com les d’Hades, no hi ha res que no hagi après”. Per aquest motiu estableix una relació entre coneixement, entre cercar o aprendre i un resum de records no oblidats per l’ànima i que perduren gràcies al contacte amb el món sensible i la tècnica de la dialèctica entesa com una ciència suprema que ajuda a anar pujant per una sèrie de fases i com a tècnica o mètode racional basat en el diàleg i a donar llum al record d’aquestes idees. Per això on el text diu que com la natura guarda parentiu amb si mateixa, és món sensible i com l’ànima ho ha après tot, res no impedeix que recordi una sola cosa. Podem recordar o donar llum traves del mètode socràtic per exemple, ja que la idea és al nostre interior, no cal aprendre sinó recordar-la.

4- El text o fragment de Plató es basa en la seva teoria sobre els mitjans per accedir al coneixement de les idees, aquesta es centra en la teoria del coneixement i concretament en la tècnica del record o reminiscència on el coneixement manté un lligam amb el record fonamental on l’ànima immortal i reencarnada ho sap tot i no ho perd gràcies a un record del món de les idees, del coneixement. És semblant al mètode socràtic basat en donar llum a la veritat dels homes la qual roman al seu interior i aquesta i és, com el coneixement és en l’home i només cal recordar-lo. Aquesta teoria seria totalment contrària al relativisme dels sofistes on el coneixement és canviant i relatiu segons la persona, per tant com està entès com un procés de canvi no pot ser conegut per l’ànima immortal i recordat, ja que aquest pot haver variat i el record seria confús.

Activitat 8

Existeix una vigència del mite en l’actualitat?

El mite és vigent a l’actualitat i en la nostra societat, ja que gairebé o la majoria de la població viu somiant en un món d’aparences com és el cas de la televisió. La qual emet una sèrie d’ombres escollides com en el mite els objectes que es van transportan i manipula als telespectadors tant en programes neosubrealistes, series sobre diversos temes o fins i tot en els telenotícies. Tot està triat, tot es aparent i en el fons de la població creu en la realitat d’aquesta. Un altre exemple destacable és la publicitat i les promeses que aquesta ofereix per a la seva promoció com tots els cosmètics màgics que acabaran amb el pes que et sobra o amb les arrugues que odies, res d’això succeirà però ho seguirem comprant. Per tant ens hauríem de formular la següent pregunta fins a que punt ens manipulen? Fins a que punt interessa que siguem éssers humans dormint o somiant?

El món està configurat perquè tots visquem en un món sensible sense oportunitat de cavil·lar una possibilitat d’existència d’un món intel·ligible ja que fins i tot des d’infant ens trobem videojocs que mostren una realitat virtual no existent.

Per tant, la vigència del mite de la caverna és evident en la nostra societat i actualitat som esclaus encadenats d’un món virtual o d’una sèrie d’imatges escollides per a un fi, som ésser manipulables i sense opció a la veritable realitat fins la mort i ascensió de la l’ànima.

Activitat 7

El mite de la caverna

El mite de la caverna mostra una caverna llarga i obscura on trobem homes encadenats de peus i caps mirant al fons d’aquesta darrere d’un gran foc. Es aquest que proporciona una llum on es projecten uns objectes que es van transportant i donen les ombres, l’únic que veuen els homes. Des del meu punt de vista aquesta caverna amb homes encadenats mostren un món sensible a partir d’unes ombres que simbolitzen les aparences dels objectes en si. Per això, quan en el diàlegs es planteja que passaria si aquests fossin alliberats de les seves cadenes i curats de la ignorància què realment passaria, quan poguessin imaginar que al aixecar-se i mirar al foc no veiessin els objectes o és ben dit les ombres sinó que en realitat veiessin la veritat? No l’aparença sinó realment la idea?

Passaria que el foc simbolitza el sol com element que proporciona la llum de la veritable realitat i la idea de bé i aquells homes encadenats aconseguirien la realitat quan fossin alliberats, però tots ja que amb l’alliberament d’un, aquest encara que veies la realitat els altres que viuen somiant no s’ho creurien. L’alliberació d’aquests simbolitza l’alliberació de l’ànima de l’ésser humà.

Per tant crec que el mite de la caverna ens vol transmetre que el nostre món és una caverna on trobem l’ésser humà encadenat i la única cosa que se’ns permet veure són aparences. La mirada cap al sol és la porta al món intel·ligible, al món de la realitat.

Activitat 6

4. Intel.lectualisme moral socràtic

Idees principals

En el text de Plató, Sòcrates exposa en aquest fragment la visió del poble sobre la ciència el qual no la considera important ni essencial perquè aquest pugui formar-se com a persona ni formar-se en valors. Sino la consideren innecessaria ja que creuen en allò que ajuda a l’home a obrar en concepte d’amor, passió, plaer…

2. Títol El coneixement ajuda a obrar bé

3.- En aques fragment Sòcrates parla del que la gent, el poble en general pensa en la ciència, com una ciència que no té cap força com apunta en el text, per tant no creuen en la ciència com a coneixement d’allò universal sinó creuen en que l’home actua o es encomanat per altres concepte més pròxims a la opinió com són l’amor, l’enuig, el plaer, la temença… Per tant, segons el que podem extreure del text Sòcrates contrari a la concepció anterior creu en un coneixement universal, immutable i necessari, per tant de poder definir uns valors que són la base de formació de l’home en aquests valors i és l’única via per saber actuar bé o correctament, ja que segons Sòcrates només actua bé aquell que sap que és obrar bé, aquí en aquesta afirmació trobem un coneixement com a base per a una virtud i serà aquesta última lo que ens proporciona la felicitat, per això Sòcrates al text exposa “ aquell que coneix el bé i el mal no es deixa gobernar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena, per tant, si no sap el que és el bé o el mal no podrà actuar, per aquest motiu Sòcrates defensa que aquells que no saben el que és el mal i actuen malament, no es pot considerar com a tal sino com a ignorant i per això la ciència que proporciona aquest saber és per l’home la millor auxiliar de l’enteniment.

4. Sòcrates ens parla l’intelectualisme moral ja que ell està obsesionat en definir els conceptes morals per tal de facilitar el diàleg entre els homes, també ens parla d’un coneixement universal, la ciència com a base per comandar l’home i per proporcionar-nos el saber necessari per poder obrar bé, a diferència dels sofistas, Sòcrates creu en un coneixement universal; per tant es contrari al relativisme sofista ja que si tothom entén per bo o just una cosa diferent no ens podem comunicar, d’aquesta manera i si fos veritat el que els sofistas exposen la comunicació seria impossible. A més Sòcrates creu que la veritat està en tú mateix, es troba al fons de cada persona, aquesta visió és totalment contraria a l’exposada pels sofistas davant del relativisme.

Activitat 5

Resum : Una altra manera d’entendre els sofistes.

A: Naturalesa, aquesta proposa una de les institucions més importants del món ja que implica una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per si mateixa, per això la naturalesa crea els seus propis ritmes i lleis.

B: Llei, la llei s’oposa al concepte de naturalesa ja que les lleis prescripcions que crean i organitzen els homes i que són essencials en la vida i que busquen l’equilibri i l’harmonia en la vida humana.

C: La tècnica és l’art de modificar o de produir, per tant, són productes inventats i construïts per l’home i per aquest motiu no tenen lleis propis, sinó les que els homes inventades els hi concedeixen. Es realitzen perquè la tècnica brotava les necessitats de l’home i satisfà els diferents interessos d’aquests.

D: Ciutat, una altra forma de realitat és la ciutat. L’espai on es desenvolupa la vida dels homes, les relacions entre els éssers, la convivència comuna i l’harmonia entre els individus. Els quals no poden viure separats d’aquesta.

E: Llenguatge, raó i pensament.

El llenguatge proposa, una ambigüitat, els càlculs que la formen, tot i que estan establert, són objecte de discussió i intercanvi d’opinions mitjançant un diàleg. Els lógos és la existència més confusa, ja que és una realitat inaprensible, el sentim però no el veiem, per tant el trobem en el pensament o consciència personal i determina l’ésser humà , per això el llenguatge obra el món a les relacions però també pot tancar-lo. Allò que l’ésser humà fa es conseqüència d’allò que diu.

F: Educació, la dualitat entre el fer i el dir s’harmonitza a partir la personalitat que dona lloc aquesta educació, plantejada a partir d’uns continguts. La tradició havia definit o constituït la educació de manera diferent que amb principis democràtics. L’educació, és una qüestió de llenguatge que entra en una comunicació comuna i incideix en la ment per arribar al centre mateix de la vida.

G: Veritat, que es revisada al segle V, ja que en la societat predemocràtica la veritat estava unida al poder, però amb els sofistes la veritat entra a formar part de les estructures del llenguatge i té a veure a partir d’allò que diem, és a dir, d’allò que afirmem o neguem. Aquesta pasà a ser expressió d’ambigüitats. La utilització del llenguatge serà un camí per manifestar la veritat, per això la veritat quedarà lligada a la democràcia ja que ha de ser provada i argumentada.

Activitat 4

Creus que podem arribar a la veritat absoluta?

A la pregunta creus que podem arribar a la veritat absoluta, jo com a resposta em plantejo què és la veritat absoluta? Ja que segons les persones aquesta varia. Tot i que en realitat si podem afirmar que 1 més 1 és igual 2 . Aquesta pot ser una veritat que des d’el meu punt de vista no et planteges res més, perquè és així i sempre ho serà, a diferència de si et formulas la pregunta de l’existència de Déu? ja que no hi ha res que ho mostri i per aquest motiu sorgeix el dubte i el qual mai es podrà esbrinar. Si reflexiones, no només trobem l’exemple de la fe en Déu sinó també altres camps com la investigació de malalties o la curació d'aquestes, per això , escollir la via de l’opinió és una elecció senzilla si et planteges la complexitat de la vida i el dia a dia, ja que no arribaras a la veritat absoluta. Tot seran suposicons sobre el que reflexionis.

És cert que al escollir el camí de la veritat estàs escollint el més adequat o si més no el més lògic però no el més senzill. Això no vol dir que jo al pensar en l’elecció del camí de la aparença estigui realitzant la tria més correcta, però sí si el meu pensament es centra en creure que en el transcurs de la meva vida mai arribaré a cap veritat absoluta perquè simplement la veritat és una gran incògnita per a mi impossible de definir. El meu entorn em proporciona aparences, canvis… i per això no puc imaginar-me un principi basat en un ésser immutable i inengendrat.

Activitat 3

Comentari de text

Fragments 1,2,3,4,5

Idees principals:

Els fragments de Parmènides presenten l’ésser com la realitat immutable, única i que no pot ser ni engendrada, ni té fi, és a dir el que és és i el que no és no és i d’allò que no és no hem de dir res.

Títol: Tot és immutable

3) Parmènides en els seus textos es basa en l’existència de l’ésser entesa com a realitat i ell vol transmetre que aquesta és immutable, per tant mai no canvia ja que és única i com ell apunta en el primer fragment “ les úniques vies de recerca pensables són: l’una que és i que no es no ésser, és una ruta fiable perquè la veritat l’acompanya; l’altra que no és i que es necessariament no ésser, t’asseguro que es una sendera totalment impracticable. És a dir, que la veritat és que el que és és i que l’altra via es necessari que el no és no ho sigui. Per tant, l’ésser ha de ser i d’aquest és del que puc parlar ja que d’allò que no és no es pot dir res com ell deia “ Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris”. A més cal apuntar que del no res no pot sorgir res, per aquest motiu l’ésser és inengendrat i tampoc morirà, a diferencia de l’ésser humà que es crea perquè ha de veure un element creador, ja que no pot sortir del no res. Aquest ésser si que podem considerar que hi ha mutabilitat, però aquesta es mostrada per la sensibilitat que segons Parmènides, és aparença i per això que la realitat, és a dir, l’ésser sigui immutable.

4) Aquestes teories de Parmènides on l’ésser és la realitat i ho és ja que allò que és és i que ha estat inengendrat, és etern, únic i immòbil. Els sentits només ens proporcionen aparences a diferència de la raó que proporciona la via de la veritat. Aquestes són molt contraries a les d’Heràclit el qual creia que el principi de tot era el foc i que el món era un monisme dinàmic en el qual tot està sotmès a canvi. Anaximandre defensa l’apeiron basada on del no res trobem un cosmos que ens conduirà al no-res. Som pols i en pols ens convertirem.

Activitat 2

Comentari dels fragments 1, 2, 4, 5 d’Heràclit

Idees principals

Aquests fragments principalment postren la idea de la lluita de contraris, uns contraris necessaris perquè aconsegueixin una harmonia, també consideren que l’arkhé és el foc que implica dinamisme i que per tant, tot està en constant moviment i tot canvia, res no roman igual.

Títol: Res no roman eternament

3) Els textos d’Heràclit fan referència al concepte de logos com a raó universal i contraria al canvi tal i com podem apreciar al text 5 ja que el foc representa un dinamisme. El que ens vol transmetre és que el cosmos s’encén i s’apaga, per tant, l’aparició d’un implica l’aparició de l’altre, és a dir, a partir d’una lluita de contraris com per exemple el text 2 quan apunta: “ els contraris s’harmonitzen i de la diversitat, en resulta la més bella harmonia i tot ha estat engendrat per la discòrdia” per tal, els contraris mantenen un equilibri, perquè l’existència d’un implica l’altre i aquesta batalla de guerra que esmenta Heràclit és la raó per la creació o sorgiment d’aquestes ja que tot està engendrat d’aquesta lluita, d’aquesta discòrdia, engendrat amb un dinamisme.
També cal apuntar que com tot està en constant moviment mai res podrà romandre igual, com per exemple els dies no podran ser els mateixos. Com ell diu a la frase “ entrem i no entrem al mateix riu, som i no som”. En aquesta frase trobem una lluita de contraris, que dóna lloc al canvi, en el moment en que tu entres en un riu en moviment encara que tu realitzis la mateixa acció dia rere dia aquest riu no serà el mateix. “ No hi ha res que romangui igual sense dinamisme exceptuant el lógos”

4) Aquest fragment pertany a l’obra d’Heràclit el qual creia que l’origen de totes les coses les trobem al foc com arkhé, al lógos com a raó universal i a una lluita de contraris que donen lloc a l’harmonia, sempre sotmesa al canvi. Per una altra banda trobem a Tales de Milet que creia que l’arkhé era l’aigua, font de vida i d’aquí l’origen de tot, Anaxímenes creia que era l’aire concedit al néixer per poder sobreviure i Anaximandre defensava l’apeiron com al no res d’on a partir d’aquí el cosmos tornava a ser no res, és a dir el principi tornaria a ser el final.

Projecte 1

Pensador socialista i activista revolucionari d’origen alemany, nascut a Trèveris, Prusia occidental al 1818 . Karl Marx procedia d’una família jueva de classe mitjana

Va estudiar en les universitats de Bonn, Berlín i Jena, doctorant-se en Filosofia al 1841 . Des d’aquesta època, el pensament de Marx quedaria assentat sobre la dialèctica de Hegel.

En 1843 es va casar amb Jenny von Westphalen, el pare de la qual el va iniciar a Marx en l’interès per les doctrines racionalistes de la Revolució francesa i pels primers pensadors socialistes.

Marx va treballar algun temps com a professor i periodista; però les seves idees polítiques li van obligar a deixar Alemanya i instal·lar-se a París l’any 1843.

En aquell temps, també cal destacar que va establir una duradora amistat amb Friedrich Engels. Va ser expulsat de França en 1845 i es va refugiar a Brussel·les,degut al suport que donà a les tendències radicals de la Revolució alemanya de 1848. Al cap d’un any marxà a Londres on va desenvolupar la major part de la seva obra escrita. La seva dedicació a la causa del socialisme li va fer sofrir grans dificultats econòmiques que van ser superades gràcies a l’ajuda del seu amic Friedrich Engels. Després de la seva militància en la Lliga dels Comunistes dissolta en 1852, es va moure en els ambients dels conspiradors revolucionaris exiliats, fins que, en 1864 va crear la l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) on va tenir l’oportunitat d’impregnar al moviment obrer mundial de les seves idees socialistes.

Marx va triunfar com a linia oficial de la Internacional i encara retirat les seves idees es van difondre a partir dels seus seguidors creadors del partit socialdemòcrata alemany. Ell va intentar no caure en el pensament idealista dels que ell criticava com utòpics i per això, va evitar parlar sobre l'organització de l’Estat d’aquí que la seva teoria fos entesa en dos branques diferents; la d’una branca comunista i la d’una branca de lluita parlamentària i la de defenses graduals. Marx va morir a Londres l’any 1883.

L’obra:

Karl Marx va substituir l'idealisme de Hegel per una concepció materialista, segons la qual les forces econòmiques constituïxen la infraestructura que determina en última instància els fenòmens «superestructurales» de l'ordre social, polític i cultural. Va realitzar una crítica als socialistes anteriors qualificant-los d’utòpics ja que només s’havien limitat a imaginar com podria ser una societat perfecte del futur, per aquest motiu Marx juntament amb Engels pretenien fer un “ socialisme científic” basat en una crítica sistemàtica de l’ordre establert i el descobriment de les lleis objectives i la força de la Revolució com la principal forma d’acabar amb la civilització i el poder de la burguesia. Aquestes idees van ser plasmades en el Manifest Comuniste a petició d’una Lliga revolucionària al 1848. També cal destacar que durant la seva estància a

Anglaterra, aquest va aprofundir en l’estudi de l’economia política clàssica contsruint la seva pròpia doctrina, que plasmà en el Capital, però que només publicaria el primer volum. Anys més tard, després de la seva mort Engels editaria els dos volums restants juntament amb una recopilació de Manuscrits preparats per Marx els quals denunciaven l’explotació en l’extracció de la plusvàlua, és a dir, la part del treball no pagada a l’obrer i apropiada pel capitalista, d’on sorgeix l’acumulació del capital. Va criticar fins a l’extrem l’essència injusta, il·legítima i violenta del sistema econòmic capitalista, en el qual veia la base de la dominació de classe que exercia la burgesia. Marx va completar aquesta base econòmica del seu raonament amb altres reflexions de caràcter històric i polític: va precisar la lògica de lluita de classes basades en el xoc revolucionari entre explotadors i explotats i es considerar un dels activistes de la Revolució Obrera.

Principals obres de Marx

• 1841 Diferencias entre la filosofía natural de Demócrito y la filosofía natural de Epicuro (Tesis doctoral)
• Crítica de la filosofía del derecho de Hegel.
• 1844 Manuscritos económico-filosóficos. (Publicados en 1932)
• 1845 Tesis sobre Feuerbach.
• 1847 Trabajo asalariado y capital.
• 1847 La miseria de la filosofía
• 1848 Discurso sobre el libre cambio
• 1849 La burguesía y la contrarrevolución (segundo artículo). Publicado en la Neue Rheinische Zeitung
• 1849 Trabajo asalariado y capital.
• 1850 Las luchas de clases en Francia de 1848 a 1850.
• 1851-1852 El dieciocho brumario de Luis Bonaparte.
• 1853 La dominación británica en la India.
• 1853 Futuros resultados de la dominación británica de la India.
• 1854 La España revolucionaria.
• 1859 Contribución a la Crítica de la Economía Política.
• 1864 Manifiesto inaugural de la Asociación Internacional de los Trabajadores.
• 1865 Salario, precio y ganancia.
• 1867 El Capital
• 1871 La guerra civil en Francia.
• 1874 Acotaciones al libro de Bakunin El Estado y la Anarquía.
• 1875 Crítica al Programa de Gotha.

Obras escrites en col.laboració d’Engels

• 1845 La ideología alemana (publicada en 1932)
• 1845 La sagrada familia
• 1848 Manifiesto del Partido Comunista.
• 1850 Circular del Comité Central a la Liga Comunista.
• 1871 De las resoluciones de la Conferencia de Delegados de la Asociación Internacional de los Trabajadores.
• 1872 Las pretendidas escisiones de la Internacional.

• 1879 De la carta circular a A. Bebel, W. Liebknecht, W. Bracke y otros

Enllaços:

http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiacontemporanea/Marx/ObrasMarx.htm

http://www.webdianoia.com/contemporanea/marx/marx_obras.htm

http://www.eumed.net/cursecon/economistas/marx.htm