Activitat 18

Activitats pàg 133

Nº1

Què creus que volem dir amb expressions com les següents?

És una persona molt culta: és una persona que té molts coneixements de moltes matèries i de l’actualitat.

Aquest no té cultura: és un analfabet i no es preocupa per millorar els seus coneixements

La nostra cultura és molt rica: que té molta informació i valors interessant per conéixer.

La cultura de masses ha produït la teleporqueria: La cultura basada en els gustos dels telespectadors bàsics en quant a coneixement ha produït la teleporqueria.

És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista: sigui més propera al nivell de població, a la classe obrera de classe mitjà.

Tots els éssers humans són subjectes culturals: tots estem envoltats de cultura I en formem part.

Nº3

Analitza el contingut I indida com la valoraria algú amb actitud intercultural.

Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. Relativisme cultural

Intercultural: Jo et tolero a tú i els teus costumns i intento comprendrel’s, per tant, que tots poguem conviure junts i obrir la ment.

Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida. Enocentrisme ( xenofobia)

Intercultural: han de viure d’acord a les seves formes a les nostres i acceptant-nos mutuament.

És normal que apareguin barris aillats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida propia: no hi veig res de negatiu. Relativisme cultural

Intercultural: Hauriem de comprendre la seva forma de vida, cada ésser crea la seva.

Com han de tenir feïna els immigrants si no en tenim nosaltres. Racisme

Intercultural: no són una raça inferior poden aconseguir feïnes molt dignes que també fossin per nosaltres.

És imposible entrendre’s amb els paios! Paralisi cultural

Intercultural: És possible hem de basar-nos en el diàleg.

Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Que podem fer-hi nosaltres? Racisme.

Intercultural: Podem comprendrel’s perquè a la vida mai se sap i un día nosaltres podem ser també immigrants que volem un futur millor per als nostres fills.

Activitat 17

De quina manera podem conviure amb altres cultures?

Com deia Huntington en un fragment del cap 12 del seu llibre “ El choque de civilizaciones” hem de ser conscients que som una societat humana universal i això dona lloc a que també siguem diferents civilitzacions amb característiques i ideologies ben diferenciades. Aquest fet genera un problema i és que una s’imposa a l’altre, encara que una sigui respetada, sempre un model donarà més ben fruits i resultats i per aquest motiu serà la més comuna o serà la ideologia que es reflecteix en les potències més importants del món, però aquesta situació ha experimentat una sèrie de canvis i és que actualment i cada vegada més les civilitzacions orientals amb principis basats fonamentalment en la religió com és el cas de països islàmics o asiàtics, comencen ha actuar i demanar un protagonisme i un paper en aquest món, no només en ideologies sinó també en models econòmics.

Per tant, és evident que hem de conviure amb altres cultures i avui en dia Espanya és un dels països que més ha experimentat un creixement demogràfic degut a aquestes emigracions, és per això, que som conscients d’aquest, però si cal dir que és difícil conviure amb persones tan diferents a la nostra cultura i que tant, el pais que acull aquestes persones com ellas han de patir uns processos d’adaptació força difícils.

Malgrat tot, en la història sempre tots els pobles han emigrat d’un lloc a un altre per millorar la seva calitat de vida, per tant, com som o hauriem de ser comprensius davant d’aquest esforç només hem de posar-nos a la pell dels altres per poder sentir una quarta part dels qui venen a Espanya amb ganes de treballar i ser un més, si és així amb respecte vers als altres podem conviure tots en pau i és la millor manera de crear un món nou.

Activitat 16

Breu resum dels textos de Samuel P Huntington

Resum del text cap 4

Ens parla breument del que ell creu que succeïra d’aquí uns anys on s’acabara l’era del progrés dominada per els països occidentals per entrar en una dominada per països asiàtics i islàmics que es basen en un resorgiment de la religió.

Resum del text cap 12

Aquest fragment del text ens parla de que la societat humana és universal per el simple fet de que és humana i que partit d’aquesta base el que hauriem de promoure són les característiques comunes de les societats ja hem de ser conscients que vivim en un món de múltiples civilitzacions i cultures.

Activitat 15

Antropología cultural

Objectiu: comprendre millor l’espècie humana com a individus d’un porcés de socialització.

Les primeres societats

- eren igualitaries, basaven

la seva supervivencia en

la caça i la recol.lecció.

- Vivien en cabanes, coves...

i gràcies a les mostres artístiques

Sabem les seves creences.

- Tenien una economia d’intercanvi

I reprocitat ( tot per la comunitat).

Tenen un cap és un home amb

Experiencia que fa de mediador

entre els iguals.

Les societats agrícoles:

Sorgeixen per canvis mediambientals

que obliguen als pobladors a buscar

noves solucions i fer servir nous recursos.

Això dona lloc a:

- Una economia d’acumulació i redistribució controlada

- Un cap de la tribu que te el poder suficient per recollir i alimentar

a la població. També sol ser un líder guerrer.

Els Estats naixents

Sorgeixen a l’Orient Mitjà entrant en l’Edat de bronze.

Per passar de societats primitives a Estats han de donar-se unes condicions:

- una forta centralització del poder

- una estratificació social més gran

- una clara divisió de funcions

- una desigualtat en la distribució de la riquesa

- un desenvolupament urbanístic

- un notable creixement cultural.

En els llocs on sorgeix un Estat o

una nova forma d’orgnatizació social

les condicions de vida milloren.

Activitat 14

L’ésser humà és sociable per naturalesa?

L’ésser humà sol ser sociable per naturalesa ja que viu i conviu dins d’una societat en la qual ha de sobreviure i per tant, ha de percebre la necessitat de companyia per mitjà del llenguatge i la comunicació. En efecte aquesta impulsa a l’ésser a començar a ser sociable.

D’una altra banda les éssers humans tenim uns principis ètics i morals propis de la nostra espècie i que cap altre ésser posseix, tot i que tenim altres característiques que compartim amb animals gregaris com les formigues com és l’organització i la supervivència dins la nostra societat.

Podriem reflexionar i arribar a la conclusió que quan un ésser humà mostra uns principis o la seva naturalesa moral, ja té la base que condiciona a l’ésser en aquella societat i per tant, ens mostra un dels altres aspectes per el que podriem considerar l’ésser humà sociable per naturalesa i naixement, mitjançant un estímul resposta i amb els quals la supervivència en aquest món es fa més fàcil i cómode i dona una satisfacció a l’hora de poder sentir-se sociable entre els nostres iguals.

Activitat 13

Comentari de text

Doc 1

L’individualisme possessiu

Idees principals:

Aquest fragment ens parla de l’individualisme i els seus fonaments com són que l’individu és lliure o poseeix llibertat i per tant, no depén dels altres a no ser que ell vulgui mantenir relacions sense una llibertat i tenin en compte que cap individu és propietat de la societat ni té obligacions o ha de donar explicacions a aquesta.

Títol: Fonaments de l’invidualisme possessiu.

3) Aquest fragment pertany a la teoría política de l’individualisme possessiu d’una adaptació de Crawford Mapherson que es basa en els fonaments d’aquest i mostren una sèrie de proposicions, com que cap individu depen de ningú ni de la societat malgrat aquest ho vulgui i llavors això canvïa però cal tenir en compte que, cada persona és responsable de ell mateix i de les seves capacitats, per tant, cadascú busca el seu benefici particular i en quan a la frase del text “ la societat humana consisteix en una sèrie de relacions mercantils “ fa referència a que la societat és un conjunt d’individus propiertais que es relacionen entre ells i quan realitzen un intercanvi de béns i serveis estan donan un mercat lliure, per això com la societat es basa en el capitalisme i el consumisme cada vegada que cada ésser realitzi aquesta acció converteix a la societat en mercats lliures. A més destaquem que també són lliures degut a que hi ha llibertat entre els ciutadans.

4) Aquest text pertany a l’individualisme possessiu que es basa en cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles. És lliure de la societat al contrari de l’individualisme altruista o cooperatiu que és aquell que no és solidari o que es basa en un col.lectivisme que anul.la la individualitat respectivament. Per tant, per buscar l’equilibri ha d’haver una entre llibertat i igualtat.

Activitat 12

Definiciones del tema 2

Raó teòrica: aquella que s’orienta cap a la contemplació de món cap al coneixement de la realitat.

Raó pràctica: s’orienta cap a l’acció, s’oposa i s’imposa a les passions i s’orienta cap a la consecució d’un idel moral.

Metafísica: forma part de la filosofia teórica i es basa en tot allò que hi ha més enllà de la experiència.

Ultimitat: característica de la metafísica que es basa en arribar a les respostes radicals.

Subjecte: protagonista de l’acció

Opinió ( Kant ): estat del coneixement en què el subjecte considera quelcomcom a cert però no té seguretat. Exemple: no estic convençut que x és vertader i no puc convencer als altres de que x ho

és.

Interés empancipador: es basa en alliberar als éssers humans de la dominació i repressió.

Dogmatisme: és una possibilitat de coneixemnt que es basa en poder arribar a la veritat absoluta

Escepticisme moderat: ens hem de comportar d’acord amb allò que és probable.

Criticisme: podem obtenir coneixements certs però hem d’intentar contrastar els nostres coneixements amb la realitat.

Perspectivisme: cada perspectiva és un punt de vista de la realitat i podem arribar al coneixement agrupant-les totes.

Realisme: defensa que es basa en poder conèixer la realitat tal com és.

Idealisme: es basa en no poder conèixer la realitat tal com és sino com és com es mostra.

Noesi: és l’acte de pensar això. És la conciencia com a facultat que coneix.

Prejudici: judicis previs que adquirim per educació, cultura, societat... i que són constitutius del coneixement.

Ignorancia: estat de la ment sobre el desconeixement d’un assumpte.

Autoritat: acceptem una cosa com a certa perquè algú experimentat en la materia ens ho diu.

Evidència sensible: criteri que considera que és cert allò que ve donat per els sentits i creus que és així.

Adequació: és la teoria del sentit comú, és a dir, concordança entre el pensament i la realitat.

Coherència: es basa en que la veritat depén del context en que es troba.

Pragmatisme: és una possibilitat de coneixement que es basa en que una cosa es verdadera i és útil.

Concens: acord en que arriben uns interlocutors en condicions ideals del diàleg.

Contingència: tot allò que és però no pot ser-ho, és contrari a necessitat.

Realitat virtual: referir-nos al conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic.

Activitat 11

Allò què és virtual és real?

El realisme es basa en totes aquelles coses que existeixen perquè les podem veure, percebre i per tant captem amb els sentits i gràcies això arribem a conèixer la cosa en si. Si reflexionem sobre la pregunta allò què és virtual és real? Segons els principis o fonaments del realisme jo considero que no ho és, perquè podem veure, tocar i utilitzar suports digitals o virtuals i són aquests els que ens mostren com fer ús d’un altre món desconegut per a nosaltres fins fa poc temps. Però això només implica una utilitat, molt diferent a poder arribar al fin de l’obejcte, la qual cosa és més difícil segons el meu punt de vista, ja que jo penso que les coses virtuals són eïnes de treball que ens són d’utilitat però no reals ja que percem la màquina, eïna o mecanisme que plasma aquest nou món digital o virtual del qual guadim i el tenim a l’abast de gairabé tothom però són aquests els que sí són reals, no la virtualitat. Aquesta només és un fenomen que es representa en aquests aparells i que gràcies això també cal dir-ho podem conèixer fets més enllà de la nostra realitat.

Activitat 10

Doc 9

Quina relació s’estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones?

Crec que la relació entre la veritat i la vida és que la veritat és una propietat de les nostres vides per tant és una adequació a la vida que vivim.

Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

El pragmatisme creu que una idea o creença es certa o veritat quan és adequada a poder-se contrastar o corrovorar.

Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina?

Si, sobretot en l’última línia on es parla de verificació i validació i tornen a inssistir en que són conseqüencies pràctiques de la idea verificada i validada, i que per tant, tenen molt presents els fonaments del pragmatisme de que tot és cert quan és útil.

Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüencies pràctiques? Raona la resposta.

Si, perquè poden haver idees pràctiques desde diferents punts de vista i ja no ho han de ser, sinó només han de poder-se comprovar tenin en compte que aquesta qüestió és subjectiva, tot i així jo crec que tot el que pot està escrit en un llibre o una novel.la és cert.

Activitat 9

Podem arribar a conèixer?

Poder arribar a conèixer és una de les preguntes que ens planteja la filosofia i des de el meu punt de vista, penso que en el moment en que neixem ja som subjectes i tenim l'oportunitat de conèixer a altres objectes que ens envolten, però hem de tenir en compte que aquest és un tipus de coneixement al qual no hi estem acostumats. Per a nosaltres la paraula conèixer fa referència a arribar fins al fons de l'objecte, per tant, saber tot sobre ell. A l'hora de reflexionar sobre aquest hem de tenir en compte que no només hi ha coneixement si arribem al fi d'un objecte, si més no, pot ser fins i tot al contrari.

Per això hem de ser conscients que cada petita acció que realitzem sense adonar-nos estem coneixent, encara que sigui d'una manera inconscient.

Finalment acabo reiterant que per mi si es pot arribar a conèixer perquè tot el que ens envolta és coneixement que sense pensar adquirim a cada instant.

Activitat 8

Doc 5

Veritat i perspectiva

Idees principals
Depén de la situació on tu et trobis la teva manera de veure les coses canvia, per tant, segons la perspectiva que tinguis podries arribar a una part de la veritat. Cap de les dos perspectivas és la veritat, ja que faltaria una tercera que la proporcionés.

Títol: Les veritats s’aconseguiexen amb diferents perspectivas

3)Desenvolupa:
Aquest fragment del llibre el tema de nuestro tiempo de l’autor Ortega y Gasset ens presenta un exemple com podem comprovar a les primeres i segones línes que diu que dos homes miren el mateix paisatge, des de dos punts de vista diferents i no veuen el mateix, per tant, diu el que cada home veu ho considera la seva veritat, però aquesta no arriba a ser veritat absoluta perquè ha estat mirada des de dos punts o perspectivas diferents i per aquest motiu sempre faltarà quelcom en la veritat. Es necesita una altre perspectiva que pugui ajuntar les dos veritats i treure’n una. Cal tenir en compte que aquesta perspectiva que fa la nostra veritat confusa és un dels components de la realitat i sense el punt de vista de cada persona, individu… no hi existiria la conquista d’aquesta veritat.
En conclusió l’aportació de cadascun ajuda a crear allò que necessitem i és important.

4) Aquest text pertany al perspectivisme que es basa en que si es pot arribar al coneixement de la realitat però conjugant diferents perspectivas i si juntem totes tenim la veritat. Aquesta es diferència del dogmatisme ja que es basa en la posició dels que estan segurs de conèixer, per tant, arriban a la veritat absoluta o una altra teoria tot contraria com és l’escepticisme que manté que no es pot arribar a la veritat i per tant, creu que és impossible obtenir coneixements fiables.

Activitat 7

Doc 10.

Comentari de text.

Idees principals:

Les idees més principals són la funció de la filosofia, l’aclariment de que la filosofia no pretén crear-ne més proposicions sino al revés intentar buscar solucions i per últim a partir de que has buscat solucions aquestes, la filosofia no sembla tan confusa ni fa que els nostres pensaments es tanquin sino al revés obra, delimita i aclareix aquests.

Títol : La funció de la Filosofia

3) Aquest fragment de l’obra Tractatus-logico philosoficus de la primera època de Wittgenstein ens parla principalment de la funció de la filosofia, concretament ho fa a la primera línia on diu que és l’aclariment lògic del pensament i per tant, ens aporta una visió totalment diferent al que pensavem sobre el resultat o la finalitat de la filosofia que no és més que aclarir les proposicions filosòfiques, no crear-ne més. D’aquesta manera el pensament que sol ser confús i opac a l’hora de filosofar es torna més clar i intenta obrir-se a nous horitzons en el camp de la filosofia. És evident que les idees que va plasmar Wittgenstein en la seva primera època amb les de la segona són diferents ja que en aquesta última fa referència a investigacions filosòfiques.

En quant a la frase “La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos” crec que el que ens vol plasmar és que tot el que es pot dir ja ho diu la ciència per tal a la filosofia li pertoca un altre assumpte que és l’aclariment lògic dels pensaments.

4) En aquest text ens presenten la teoria de Wittgenstein basada en una branca del mètode analiticolingüístic, concretament en l’anàlisi formal i lògic, per tant d’aquí a l’aclariment lògic del pensament molt diferent al mètode racionalista que es basa en la primacia de la raó sobre l’experiència o encara més diferenciat amb el mètode hermèutic que es basa en l’art d’interpretar i comprendre el sentit dels textos, molt diferent al analiticolingüístic que utilitza la lògica com a mitjà.

Activitat 6

Definicions tema 1:

-->Saber ordinari: també denominat saber comú. És l’experiència de la vida quotidiana, sap el que però no el perquè

-->Saber científic: buscar l’organització sistemàtica del coneixement ni explicar perquè els fets són d’aquesta manera. Preocupa el perquè.

-->Saber filosòfic: és el conjunt preguntes filosòfiques mitjançant l’experiència i la raó.

-->Ciència: tipus de coneixement que aplica l’experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.

-->Mètode: manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.

-->Axioma: principis fonamentals indemostrables dins del sistema axiomaticodeductiu.

-->Mètode hipoteticodeductiu: mètode de les ciències naturals basat en enuciats protocol.laris, lleis i teories. Parteix de una hipòtesis que cal contrastar a partir de l’experiència.

-->Hipòtesi: suposició provisional d’un aspecte que si es verifica es converteix en llei.

-->Llei: són enunciats universals que expresen el comportament o la relació que mantenen uns fènomens concrets d’una manera regular invariable.

-->Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles. A partir d’aquí s’executa una llei general.

-->Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat dels cosmos recorrent a forces sobre humanes.

-->Mètode empiricoracional: té dues fonts de coneixement el sentit i l’experiència. El sentit ens mostra la pluralitat i la raó s’encarrega d’unificar.

-->Empirisme: separa dues fonts de coneixement( l’experiència i la raó)

-->Idees innates: són aquelles que provenen de la raó(mètode racionalista) i no les hem aprés.

-->Mètode analiticolingüístic: anomenada filosofia de l’anàlisi del llenguatge i aclareix els enuncitats amb un sentit lògic.

-->Joc del llenguatge: tenen una sèrie de regles que són maneres diferents d’utilitzar el llenguatge. Models que describen situacions comunicatives lligades amb diferents formes de vida.

-->Hermenèutica no normativa: és aquella que posa normes a la comprensió.

-->Pretencions de validesa de la parla: són les normes que ha de posseir la comunicació humana segons la hermenèutica normativa( veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral).

-->Ontologia: es basa en el tractat del ésser. Es dins la metafísica

-->Estètica: es dins de la filosofia pràctica que tracta sobre la bellesa.

Activitat 5

Doc 12

Per què l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima?
Perquè renuncia a adoptar actituds radicals i últimes, fuig de si mateix. No es preocupen dels problemes importants sinó de les coses quotidianes,

Quines conseqüències té per a nosaltres?
Si l'home fuig de si mateix, vol dir que no vol pensar ni plantejar-se el jo i d'aquesta manera no podem arribar a saber, ja que no serem conscient d'allò que no sabem, per tant, mai serem res. Ja que penso i per tant sóc, si fuig d'aquesta afirmació mai seré jo.

Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Si

Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.
1.De veritat aquest món existeix?
2.Si fos així, la figura de Déu que tot ho pot salvar també?
3.És veritat que tots tenim un destí?
4.Es pot modificar?
5.Hi ha una altra vida no humana a l'univers?
6.Què passarà o que hi ha després de la mort?
7.Pot ser que tot sigui un somni i ens passem la vida somiant alguna cosa que arriba i se'n va però que no és de veritat?

Per Zubiri quin és el problema de la filosofia contemporània?
L'home no sol replegar-se sobre si mateix i si ho fa es queda enclavat en una espècie de situació transreal metafísica per la qual la seva fórmula intel.lectual és el gran problema.

Activitat 4 - 4.2

Els mètodes del saber científic

Mètode de les ciències formals:

Els hi preocupa la forma dels raonaments

ja que és el mètode de la deducció i la inducció.

S’anomena axiomaticodeductiu.

Mètode de les ciències naturals:

S’anomena hipoteticodeductiu i es

basa en la demostració inductiva.

Dins dels mètodes de ciències naturals hi ha de dos tipus:

- hipoteticodeductiuà s’estructura en enunciats protocol.laris, lleis i teories.

- Ciències socials - té unes característiques pròpies com que la capacitat de predicció és menor que en les naturals, que la generalització es menor degut a la diversitat dels fets humans i la neutralitat valorativa és impossible. Les tècniques poden ser quantitatives o qualitatives.

Hi ha dues classes d’enfocament metodògic:

- Explicar un fenòmen consisteix a conèixer les causes que el produeixen.

- Comprendre un esdeveniment consisteix en captar-ne el sentit.

Activitat 4 - 4.1

L’àmbit del saber

El saber és un contacte amb la realitat per distinguir-la I entendre-la.

Hi ha dues fonts del saber:

· Sensibilitatà allò que es capta a través dels sentits.

· Experiènciaà es troba mesclada amb la raó.

La ciència ha estat lligada a la filosofia, en el món grec aquesta era epistéme.

Es caracteritzava perquè eren coneixements:

- amb pretensions universals

- necessitat

- immutabilitat

- eternitat

Amb la Revolució Científica la ciència i la filosfia queden separades.

Es diferencien gràcies a l’experimentació i l’aplicació

de les matemàtiques.

Per això sabem que saber i ciència no s’identifiquen ja que hi ha formes racionals del saber que no són ciència com és el cas de la filosofia. Obstinar-se a dir que tot és ciència s’anomena cientifisme.

Hi ha dos tipus de ciència:

formals- tracten sobre el pensament. Ex: àlgebra

- empíriques - se centren en observar la realitat.

Aquestes es divideixen en Naturals i Socials Ex: Física, Sociología.

Activitat 3

Doc.4

Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Tenen en comú que les dos formen part del mètode hipoteticodeductiu i que totes dues són enunciats universals però la diferència és que les teories són conjunts de lleis i aquestes es basen en expressar comportaments que mantenen fenòmens d’una manera regular i invariable.

Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

Teoria de la evolucióà llei de Darwin

Activitat 2

Creieu que la filosofia és una ciència?


La filosofia és l'eina que necessitem els humans per canviar moltes de les activitats i fets que fan que el món on vivim es degradi i cada vegada ho faci amb més rapidesa.

Per tant la filosofia s'aproxima a la ciència perquè pot canviar les coses. La ciència s'encarrega d'estudiar i descobrir remeis sobre malalties o problemes mediambientals. La filosofia també s'encarrega d'estudiar i descobrir a través del pensament i la raó la manera de convèncer a la resta dels humans, que no estem creats per acceptar totes les desigualtats que ens envolten.

Sinó per fer entendre que d'una manera o una altre junts els fets es poden millorar i que la filosofia es la ciència que cadascú crea per opinar, raonar i actuar en aquest món.

Activitat 1

La filosofia una possible resposta a les nostres inquietuds?

Fins fa uns minuts mai a la meva vida havia sentit la paraula filosofia i molt menys saber-ne de que tracte per tant, no se definir-la però, si penso que em podrà ajudar i li podré treure profit durant la meva trajectòria. Perquè m'ensenyarà noves respostes a inquietuds, i la vegada penso que també em crearà més dubtes dels que podia tenir. M'obrirà el meu pensament , em contradirà moltes idees i m'aportarà moltes encara desconegudes.

Per tant em culturitzarà, em fascinarà i m'ajudarà a saber expressar-me per defensar la meva opinió encara que descobreixi que res del que pensava és així.

No se que és la filosofia però desprès d'haver llegit els fragments on parla d'ella crec que obrirà un nou món al meu cervell