Activitat 28

Text I Kant

Idees principals

Kant inicià aquest fragment exposant que el nostre coneixement s’origina amb l’experiència i ho raona tot basant-se en quin altre mitjà trobaríem d’accionar la capacitat de coneixement a partir d'impressions per posar en marxa el nostre enteniment. Malgrat tot, ell exposa que no vol dir que tot el coneixement procedeixi de l’experiència perquè s'iniciï en aquesta. Per tant pot haver un coneixement semblant, però independent de l’experiència, l'anomenat a priori.

2) Els coneixements purs

3) En aquest fragment de la Crítica de la raó pura, concretament a la Introducció I, Kant afirma que el nostre coneixement s’origina en l’experiència ja que és l’únic mitjà que proporciona les impressions i la sensibilitat necessària per posar en moviment l’enteniment, és a dir, la capacitat de coneixement.

Però tot i així no vol dir que tot el coneixement que comenci en l'experiència hagi de procedir de l’experiència ja que pot ser que la nostra capacitat de coneixement produeixi tot el que rep per ella mateixa. És a dir, pot haver un coneixement que sigui molt semblant i proper a l’experiència però independent d’aquesta i de les impressions generades gràcies a aquesta. És l’anomenat a priori, diferent de l'empíric que és a posteriori.

4) Kant exposa en la Crítica de la raó pura que pot haver un coneixement independent de l’experiència que és l’anomenat a priori, és a dir, al qual no se li afegeix res empíric i això succeeix en les ciències com la lògica i la matemàtica, en els judicis de veritable universalitat, és a dir, els analítics a priori.

A diferència de Hume, que si exposa que el coneixement neix i prové de l’experiència i aquest és l'únic origen del coneixement.

Mill per la seva part creia que el coneixement era a posteriori, s'orientava en l'experiència i en l'associació d'idees i que és absurd parlar d'una realitat en sí, és a dir, del noümen de Kant.

Activitat 27

Text Hume 112.V

Idees principals:

El fragment 112 de la investigació sobre els principis de la moral exposa que la finalitat de les accions humanes no es pot explicar, és a dir, no hi ha una causa de perquè es realitza aquesta. Per això Hume, autor del fragment, exposa un exemple sobre com l’esser humà realitza diversos actes per interès i no per un motiu o raó.

Títol: L'home actua per un fi

3) En aquest fragment 112 de la Investigació sobre els principis de la moral, Hume exposa que els éssers humans realitzem diversos actes o accions sense saber quin és el fi i sense que aquests estiguin motivats per una raó. És impossible saber el fi d’aquests actes i per això l’autor exposa un exemple d’un home que realitza esport per conservar la salut i al preguntar-li perquè vol conservar la seva salut, l’home respon perquè vol evitar les malalties les quals queden identificades com dolor i si volem esbrinar la raó per la qual l’home rebutja el dolor no ho podrem saber perquè no té resposta. Sempre ha estat així i per tant l’home realitza una acció per vocació o sentiment i com diu Hume al text és impossible que hi hagi un procés in infinitum i que una cosa hagi de ser sempre la raó d’una altra. Per tant no sempre una causa ha de provocar el mateix efecte.

4) En aquest fragment, Hume, filòsof escocès, afirma o intenta demostrar amb un exemple que no sempre una cosa es realitza a causa d’una raó i aquesta afirmació s’identifica amb la seva teoria de que no d’una causa sempre s’ha de derivar el mateix efecte. És a dir, el fet de realitzar un fet B no vol dir que succeirà un fet C. La relació entre causa i efecte és arbitrària ja que no hi ha cap fonament que digui que en el futur de les mateixes causes es derivin els mateixos efectes. Tot és probable. Aquesta teoria és contraria a les de la filosofia tradicional com la d’Aristòtil.