Idees principals
Aquest fragment del Fedó exposa la idea de que el cos es el culpable de que no puguem arribar a la veritat ja que no aquest compren una sèrie de passions, desitjos, de temors, preocupacions que fins i tot distorsionen allò que es real i allunyen cada vegada més l’ànima del món de la veritat.
Títol: El cos i la seva relació directa amb l'ànima
3) El fragment de la pàgina 11 del Fedó ens planteja si realment poden realitzar una recerca verdadera, ja que no trobem un cos contaminat del mal i per tant, està contaminant la veritat amb passions, desitjos, preocupacions, terrors o malalties del cor que no permeten a l’ésser arribar a la veritat mentre aquest estigui lligat al cos com un esclau i depengui d’aquestes aparences. El cos també posseeix l’ànima i és com una presó per aquesta ja que l’ànima que pertany al món Intel·ligible es ven reprimida i no és fins el moment de la mort quan aquesta s’allibera cap al camí del món de les idees o la veritat, el qual si representa la recerca o la consecució de la veritat.
Per aquest motiu cal que durant la nostra vida el cos que representa el mal no s’apoderi del bé que és l’ànima i que puguem establir un equilibri per tal de que a mesura del transcurs del temps l’home ha de ser capaç de deslligar-se dels lligams del cos i encaminar-se al coneixement de la veritat, el qual es produirà en el moment de la mort del cos, ja que l’ànima és immortal i aquesta s’alliberà del cos.
4) Aquesta teoria o pensament de Plató de la relació de cos-ànima és molt semblant al pensament pitagòric entre la dualitat ànima i cos, el qual està totalment separat. El cos representa la pressió per l’ànima immortal que es transmigra periòdicament d’un cos a un altre.
També parlen del cos com el mal i això fa referència al mite de Fedre on el cavall negre que simbolitza les passions i vol desequilibrar a l’altre cavall que representa el bé i el carro que intenta buscar un equilibri entre els dos.
