Activitat 28

Text I Kant

Idees principals

Kant inicià aquest fragment exposant que el nostre coneixement s’origina amb l’experiència i ho raona tot basant-se en quin altre mitjà trobaríem d’accionar la capacitat de coneixement a partir d'impressions per posar en marxa el nostre enteniment. Malgrat tot, ell exposa que no vol dir que tot el coneixement procedeixi de l’experiència perquè s'iniciï en aquesta. Per tant pot haver un coneixement semblant, però independent de l’experiència, l'anomenat a priori.

2) Els coneixements purs

3) En aquest fragment de la Crítica de la raó pura, concretament a la Introducció I, Kant afirma que el nostre coneixement s’origina en l’experiència ja que és l’únic mitjà que proporciona les impressions i la sensibilitat necessària per posar en moviment l’enteniment, és a dir, la capacitat de coneixement.

Però tot i així no vol dir que tot el coneixement que comenci en l'experiència hagi de procedir de l’experiència ja que pot ser que la nostra capacitat de coneixement produeixi tot el que rep per ella mateixa. És a dir, pot haver un coneixement que sigui molt semblant i proper a l’experiència però independent d’aquesta i de les impressions generades gràcies a aquesta. És l’anomenat a priori, diferent de l'empíric que és a posteriori.

4) Kant exposa en la Crítica de la raó pura que pot haver un coneixement independent de l’experiència que és l’anomenat a priori, és a dir, al qual no se li afegeix res empíric i això succeeix en les ciències com la lògica i la matemàtica, en els judicis de veritable universalitat, és a dir, els analítics a priori.

A diferència de Hume, que si exposa que el coneixement neix i prové de l’experiència i aquest és l'únic origen del coneixement.

Mill per la seva part creia que el coneixement era a posteriori, s'orientava en l'experiència i en l'associació d'idees i que és absurd parlar d'una realitat en sí, és a dir, del noümen de Kant.

Activitat 27

Text Hume 112.V

Idees principals:

El fragment 112 de la investigació sobre els principis de la moral exposa que la finalitat de les accions humanes no es pot explicar, és a dir, no hi ha una causa de perquè es realitza aquesta. Per això Hume, autor del fragment, exposa un exemple sobre com l’esser humà realitza diversos actes per interès i no per un motiu o raó.

Títol: L'home actua per un fi

3) En aquest fragment 112 de la Investigació sobre els principis de la moral, Hume exposa que els éssers humans realitzem diversos actes o accions sense saber quin és el fi i sense que aquests estiguin motivats per una raó. És impossible saber el fi d’aquests actes i per això l’autor exposa un exemple d’un home que realitza esport per conservar la salut i al preguntar-li perquè vol conservar la seva salut, l’home respon perquè vol evitar les malalties les quals queden identificades com dolor i si volem esbrinar la raó per la qual l’home rebutja el dolor no ho podrem saber perquè no té resposta. Sempre ha estat així i per tant l’home realitza una acció per vocació o sentiment i com diu Hume al text és impossible que hi hagi un procés in infinitum i que una cosa hagi de ser sempre la raó d’una altra. Per tant no sempre una causa ha de provocar el mateix efecte.

4) En aquest fragment, Hume, filòsof escocès, afirma o intenta demostrar amb un exemple que no sempre una cosa es realitza a causa d’una raó i aquesta afirmació s’identifica amb la seva teoria de que no d’una causa sempre s’ha de derivar el mateix efecte. És a dir, el fet de realitzar un fet B no vol dir que succeirà un fet C. La relació entre causa i efecte és arbitrària ja que no hi ha cap fonament que digui que en el futur de les mateixes causes es derivin els mateixos efectes. Tot és probable. Aquesta teoria és contraria a les de la filosofia tradicional com la d’Aristòtil.

Projecte 6

Projecte 5

La filosofia de marx

View more presentations from berta.moral.

Activitat 26

Idees principals
Aquest fragment de l'abstract exposa que Adam no seria capaç de demostrar que els fets que succeeixen sempre han de ser així. Els humans creiem per costum que ho serà però no tenim la certesa absoluta sobre si mouen una bola de billar, aquesta mourà una altra ja que nosaltres percebem les seves qualitats sensibles i no sempre estan connectades amb la raó. No és aquesta la que guia les nostres vides sinó l’experiència.

Titol: L’experiència, guia de la vida

3- Aquest fragment de l'abstract del filòsof empirista David Hume exposa que Adam no sap, ni té la certesa ni podria demostrar que el futur està connectat amb el passat i que la naturalesa segueix unes lleis uniformes ja que pot ser que hi hagi un canvi del futur o passat que no estigui connectat. Malgrat tot, els éssers humans creiem que sí, perquè això és allò més probable, estem acostumats. Si trobem dues boles de billar, i mouen una creient que aquesta mourà la bola B, que hi haurà una relació causa-efecte, però pot ser que no sigui així, d’una causa no es pot derivar sempre un efecte. Del passat no sabrem el futur, és probable que tingui una relació però no hi ha certesa. I és la experiència la que ens porta a pensar que això succeirà i nosaltres només podem percebre les qualitats sensibles i la força d'un objecte tampoc ha d’estar connectada amb les qualitats. És a dir, la raó no guia la nostra vida sinó l’experiència , el costum.

4- Aquesta teoria exposada al fragment es basa en una crítica de la idea de la connexió entre causa i efecte, creient que tota causa té un efecte, una crítica a la teoria racionalista a priori entre causa i efecte. Hume exposa que la relació entre causa i efecte no és una relació d'idees i la relació sorgeix de la totalitat de l'experiència. Aquesta ens mostra una conjunció constant entre un fet A i un fet B, hi ha un fet el qual li segueix un altre. L'efecte no és el mateix que la causa i la relació entre causa i efecte es arbitrària.
Podem arribar a un cert escepticisme moderat on coneixem allò que es probable o actuem segons el que ho és més.

Activitat 25

3. Anàlisi de la causalitat

Idees principals

Aquest text de Hume exposa la teoria de l’anàlisi de la causalitat. Comenta amb l’exemple d’una bola de billar la qual mou a una altra que està quieta. Aquest exemple és un perfecte de qual seria la relació causa-efecte i tenint en compte que aquest pot ser conegut tant podria ser per sensació o reflexió. També parla de que el contacte de les dues boles és anterior al moviment ja que el moviment és causa i per tant anterior a l’efecte.

Títol: Les relacions de causalitat

3- Aquest fragment del filòsof empiriste David Hume, del text III de l’Abstract concretament l’anàlisi de la causalitat, exposa un exemple primerament per explicar la seva teoria. Aquest es basa en una bola de billar que es mou en direcció a una quieta provocant-li moviment. Aquest mostra la relació causa i efecte ja sigui per sensació o reflexió. Quan examina l’exemple Hume creu que les dues boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i perquè actués la causa ha d’haver una contigüitat i una prioritat en el temps, característica exigible juntament amb una conjunció constant entre la causa i l’efecte. Per tant, tot i canviar de material i provar l’experiment amb boles semblants i diferents circumstàncies sempre hi ha un contacte d’una bola que provoca el contacte i moviment d’una altra. És clarament una crítica de la causalitat ja que l’únic que trobem és una conjunció constants entre dos fets però que no vol dir que una sigui la causa o efecte d’una altra, ja que pot ser que no hi hagi efecte, és a dir, que una primera bola no entri en contacte amb una segona sinó amb una altra.

4- Aquesta teoria de la causalitat la trobem en la d’associació d’idees on la imaginació és la encarregada d’associar les idees. Aquesta és lliure per separar i unir idees com vulgui, però acostuma a seguir uns principis o lleis basat en; la semblança entre idees, la contigüitat en el temps i l’espai i la relació de causa i efecte que es la esmentada al fragment. És aquesta relació causa i efecte la que provoca una connexió més forta i per això tendim a pensar-lo. Aquesta teoria es podria comparar amb la teoria de la causalitat d’Aristòtil on ell exposa que per conèixer un ésser cal saber les causes. Les que destaquen són la formal, material, eficient, la final tot i que la més important és la final. Heràclit degut a aquest moviment provocat entre contraris, d’una quieta a una en moviment. En aquest sentit també ho podríem relacionar amb Aristòtil ja que una sola està en potència de moviment i l’altre és acte pur.

Activitat 24

Idees principals

Aquest fragment de Hume sobre les idees i les impressions exposat en la investigació sobre l’enteniment humà tracte sobre la separació d’aquests dos, és a dir, la separació de les percepcions amb les quals compta la ment. Per això distingeix entre unes que tenen o posseeixen un grau més alt d’intensitat i d’altres que tenen un més feble. És a dir, d’impressions i idees. Per finalitzar Hume exposa que les nostres idees són còpies de les percepcions.

Títol: Separació d’impressions i idees

3- En aquest text que pertany a les investigacions sobre l’enteniment Humà de l’autor i filòsof David Hume nascut a Escòcia el 1711 i un dels màxims exponents de l’empirisme ens exposa que una clara diferenciació entre els continguts que posseeix la ment, les percepcions separant aquestes en idees i impressions, és a dir, en imatges febles de les impressions i percepcions de gran intensitat i força entesa com les dades de l’experiència present en el moment de la seva primera aparició. Per això l’autor en el text fa referència al terme impressió “ com totes les nostres percepcions més vives quan oïm o veiem o sentim, estimem, odiem, desitgem o ens delim” a diferència de les idees que són definides com les percepcions que es donen quan reflexionem, pensem…

Per tant la diferència entre ambdues és una diferenciació de gran intensitat o vivesa ja que uns fan referència a sentir i les altres a pensar. Finalment Hume finalitza aquest fragment exposant que les idees són les còpies o imatges febles de les percepcions vives i que per tant, les impressions són les causes ja que tot els continguts de la ment deriven en l’experiència.

4- Hume, filòsof escocès i un dels exponents de l’empirisme exposa en la seva teoria del coneixement que la ment compte amb uns continguts i aquestes són les percepcions, però aquestes es divideixen en 2 que són les impressions definides com les percepcions més vives i amb més intensitat i les idees que són les còpies o imatges dèbils de les impressions. Per tant Hume exposa en la seva teoria que són les idees les copies de la causa entesa com una impressió, a diferència de Plató que exposava que les coses són còpies imperfectes de les idees, del coneixement absolut.

Hume defensa un empirisme on el coneixement prové de la experiència i no de la raó contrari a la teoria o pensament racionalista que defensa que el coneixement té el seu origen en la raó i no en les coses sensibles per tant, en les idees i no en les impressions.

5- Des del meu punt de vista Hume és un autor molt coherent ja que exposa que l’origen del coneixement es troba en l’experiència, els objectes sensibles ja que aprenem també gràcies a l’experiència, els objectes sensibles o les impressions poden ser la causa de la idea, però la raó també juga un paper important en el coneixement sensible, també comptem amb idees innates que ens permeten un coneixement de les coses sensibles i de la raó també han derivat altres ciències que es centren en el coneixement sensible.