Activitat 25

3. Anàlisi de la causalitat

Idees principals

Aquest text de Hume exposa la teoria de l’anàlisi de la causalitat. Comenta amb l’exemple d’una bola de billar la qual mou a una altra que està quieta. Aquest exemple és un perfecte de qual seria la relació causa-efecte i tenint en compte que aquest pot ser conegut tant podria ser per sensació o reflexió. També parla de que el contacte de les dues boles és anterior al moviment ja que el moviment és causa i per tant anterior a l’efecte.

Títol: Les relacions de causalitat

3- Aquest fragment del filòsof empiriste David Hume, del text III de l’Abstract concretament l’anàlisi de la causalitat, exposa un exemple primerament per explicar la seva teoria. Aquest es basa en una bola de billar que es mou en direcció a una quieta provocant-li moviment. Aquest mostra la relació causa i efecte ja sigui per sensació o reflexió. Quan examina l’exemple Hume creu que les dues boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i perquè actués la causa ha d’haver una contigüitat i una prioritat en el temps, característica exigible juntament amb una conjunció constant entre la causa i l’efecte. Per tant, tot i canviar de material i provar l’experiment amb boles semblants i diferents circumstàncies sempre hi ha un contacte d’una bola que provoca el contacte i moviment d’una altra. És clarament una crítica de la causalitat ja que l’únic que trobem és una conjunció constants entre dos fets però que no vol dir que una sigui la causa o efecte d’una altra, ja que pot ser que no hi hagi efecte, és a dir, que una primera bola no entri en contacte amb una segona sinó amb una altra.

4- Aquesta teoria de la causalitat la trobem en la d’associació d’idees on la imaginació és la encarregada d’associar les idees. Aquesta és lliure per separar i unir idees com vulgui, però acostuma a seguir uns principis o lleis basat en; la semblança entre idees, la contigüitat en el temps i l’espai i la relació de causa i efecte que es la esmentada al fragment. És aquesta relació causa i efecte la que provoca una connexió més forta i per això tendim a pensar-lo. Aquesta teoria es podria comparar amb la teoria de la causalitat d’Aristòtil on ell exposa que per conèixer un ésser cal saber les causes. Les que destaquen són la formal, material, eficient, la final tot i que la més important és la final. Heràclit degut a aquest moviment provocat entre contraris, d’una quieta a una en moviment. En aquest sentit també ho podríem relacionar amb Aristòtil ja que una sola està en potència de moviment i l’altre és acte pur.