Activitat 23

Comentari de text

Pàg 127

Idees principals.

Descartes exposa la seva idea de la dificultat de poder pensar en un ésser, Déu i poder conèixer l’ànima pensant. Els éssers estan acostumats a conèixer-ho tot a través dels sentits, però mai no ens hem d’oblidar que el coneixement o la imaginació on poden participar els sentits no seria res sense l’enteniment.

Intel·ligibleà impossible de poder concebre

Imaginacióà capacitat de crear móns fantàstics.

3- En aquest fragment del discurs del mètode IV Descartes filòsof racionalista de la filosofia Moderna exposa la complexitat de poder imaginar o concebre un ésser, Déu o el fet de conèixer l’ànima . A més planteja que des de l’inici a les escoles s’ha acceptat que podem conèixer les coses sensibles a través dels sentits els quals pressuposen el primer mode de coneixement. Malgrat tot, el que remarca Descartes en el seu fragment del discurs del mètode és que encara que els sentits ens proporcionen un coneixement sempre hi ha un de primer que prové de l’enteniment, de la intervenció d’aquest. Per tant, encara que puguis captar el que és a partir de les qualitats secundàries, aquest són subjectes i per tant el coneixement és l’únic objectiu, el que prové de l’enteniment.

4- Descartes en aquest fragment del discurs del mètode exposa que el cos o l’ànima són dos substàncies diferents, la substància pensant i la substància extensa. Per tant, l’enteniment té una idea clara i distinta de la substància pensant i una clara de la extensa. El cos seria el regne de la necessitat i l’ànima el de la llibertat, ja que la mort del cos no suposa la mort de l’ànima, per tant l’ànima queda exclosa del mecanicisme i de les lleis mecàniques que impliquen la llibertat.

Per a Descartes trobem dues substàncies independents a diferència d’Spinoza el qual concep la substància com un monisme.

A més les coses sensibles no produeixen un coneixement objectiu sinó un de subjectiu i aquests són possible gràcies a l’enteniment.