Definiciones del tema 2
Raó teòrica: aquella que s’orienta cap a la contemplació de món cap al coneixement de la realitat.
Raó pràctica: s’orienta cap a l’acció, s’oposa i s’imposa a les passions i s’orienta cap a la consecució d’un idel moral.
Metafísica: forma part de la filosofia teórica i es basa en tot allò que hi ha més enllà de la experiència.
Ultimitat: característica de la metafísica que es basa en arribar a les respostes radicals.
Subjecte: protagonista de l’acció
Opinió ( Kant ): estat del coneixement en què el subjecte considera quelcomcom a cert però no té seguretat. Exemple: no estic convençut que x és vertader i no puc convencer als altres de que x ho
és.
Interés empancipador: es basa en alliberar als éssers humans de la dominació i repressió.
Dogmatisme: és una possibilitat de coneixemnt que es basa en poder arribar a la veritat absoluta
Escepticisme moderat: ens hem de comportar d’acord amb allò que és probable.
Criticisme: podem obtenir coneixements certs però hem d’intentar contrastar els nostres coneixements amb la realitat.
Perspectivisme: cada perspectiva és un punt de vista de la realitat i podem arribar al coneixement agrupant-les totes.
Realisme: defensa que es basa en poder conèixer la realitat tal com és.
Idealisme: es basa en no poder conèixer la realitat tal com és sino com és com es mostra.
Noesi: és l’acte de pensar això. És la conciencia com a facultat que coneix.
Prejudici: judicis previs que adquirim per educació, cultura, societat... i que són constitutius del coneixement.
Ignorancia: estat de la ment sobre el desconeixement d’un assumpte.
Autoritat: acceptem una cosa com a certa perquè algú experimentat en la materia ens ho diu.
Evidència sensible: criteri que considera que és cert allò que ve donat per els sentits i creus que és així.
Adequació: és la teoria del sentit comú, és a dir, concordança entre el pensament i la realitat.
Coherència: es basa en que la veritat depén del context en que es troba.
Pragmatisme: és una possibilitat de coneixement que es basa en que una cosa es verdadera i és útil.
Concens: acord en que arriben uns interlocutors en condicions ideals del diàleg.
Contingència: tot allò que és però no pot ser-ho, és contrari a necessitat.
Realitat virtual: referir-nos al conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada