El mite de la caverna
El mite de la caverna mostra una caverna llarga i obscura on trobem homes encadenats de peus i caps mirant al fons d’aquesta darrere d’un gran foc. Es aquest que proporciona una llum on es projecten uns objectes que es van transportant i donen les ombres, l’únic que veuen els homes. Des del meu punt de vista aquesta caverna amb homes encadenats mostren un món sensible a partir d’unes ombres que simbolitzen les aparences dels objectes en si. Per això, quan en el diàlegs es planteja que passaria si aquests fossin alliberats de les seves cadenes i curats de la ignorància què realment passaria, quan poguessin imaginar que al aixecar-se i mirar al foc no veiessin els objectes o és ben dit les ombres sinó que en realitat veiessin la veritat? No l’aparença sinó realment la idea?
Passaria que el foc simbolitza el sol com element que proporciona la llum de la veritable realitat i la idea de bé i aquells homes encadenats aconseguirien la realitat quan fossin alliberats, però tots ja que amb l’alliberament d’un, aquest encara que veies la realitat els altres que viuen somiant no s’ho creurien. L’alliberació d’aquests simbolitza l’alliberació de l’ànima de l’ésser humà.
Per tant crec que el mite de la caverna ens vol transmetre que el nostre món és una caverna on trobem l’ésser humà encadenat i la única cosa que se’ns permet veure són aparences. La mirada cap al sol és la porta al món intel·ligible, al món de la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada