Activitat 9

2n Trimestre

12. El coneixement és una reminiscència

Idees principals:

Aquest fragment del Menó, 81 explica principalment que l’ànima es transmigra periòdicament d’un cos a un altre i que per tant, ha estat en contacte anteriorment amb el món intel·ligible, té un coneixement no del tot oblidat, que es recorda per els objectes sensibles i amb la tècnica de la dialèctica.

Títol: El record, l’eina per a donar llum les idees.

3- Aquest fragment del Menó de Plató ens parla del coneixement entès com un record, d’allò que ja havies conegut anteriorment, conegut per una ànima que s’ha anat reencarnant periòdicament i que abans de que aquest fet succeís ja hauria conegut el de les idees com ens diu al principi del text “L’ànima doncs essent immortal i havent nascut molts cops i havent vist totes les coses, tant les d’ací com les d’Hades, no hi ha res que no hagi après”. Per aquest motiu estableix una relació entre coneixement, entre cercar o aprendre i un resum de records no oblidats per l’ànima i que perduren gràcies al contacte amb el món sensible i la tècnica de la dialèctica entesa com una ciència suprema que ajuda a anar pujant per una sèrie de fases i com a tècnica o mètode racional basat en el diàleg i a donar llum al record d’aquestes idees. Per això on el text diu que com la natura guarda parentiu amb si mateixa, és món sensible i com l’ànima ho ha après tot, res no impedeix que recordi una sola cosa. Podem recordar o donar llum traves del mètode socràtic per exemple, ja que la idea és al nostre interior, no cal aprendre sinó recordar-la.

4- El text o fragment de Plató es basa en la seva teoria sobre els mitjans per accedir al coneixement de les idees, aquesta es centra en la teoria del coneixement i concretament en la tècnica del record o reminiscència on el coneixement manté un lligam amb el record fonamental on l’ànima immortal i reencarnada ho sap tot i no ho perd gràcies a un record del món de les idees, del coneixement. És semblant al mètode socràtic basat en donar llum a la veritat dels homes la qual roman al seu interior i aquesta i és, com el coneixement és en l’home i només cal recordar-lo. Aquesta teoria seria totalment contrària al relativisme dels sofistes on el coneixement és canviant i relatiu segons la persona, per tant com està entès com un procés de canvi no pot ser conegut per l’ànima immortal i recordat, ja que aquest pot haver variat i el record seria confús.