Activitat 3

Comentari de text

Fragments 1,2,3,4,5

Idees principals:

Els fragments de Parmènides presenten l’ésser com la realitat immutable, única i que no pot ser ni engendrada, ni té fi, és a dir el que és és i el que no és no és i d’allò que no és no hem de dir res.

Títol: Tot és immutable

3) Parmènides en els seus textos es basa en l’existència de l’ésser entesa com a realitat i ell vol transmetre que aquesta és immutable, per tant mai no canvia ja que és única i com ell apunta en el primer fragment “ les úniques vies de recerca pensables són: l’una que és i que no es no ésser, és una ruta fiable perquè la veritat l’acompanya; l’altra que no és i que es necessariament no ésser, t’asseguro que es una sendera totalment impracticable. És a dir, que la veritat és que el que és és i que l’altra via es necessari que el no és no ho sigui. Per tant, l’ésser ha de ser i d’aquest és del que puc parlar ja que d’allò que no és no es pot dir res com ell deia “ Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris”. A més cal apuntar que del no res no pot sorgir res, per aquest motiu l’ésser és inengendrat i tampoc morirà, a diferencia de l’ésser humà que es crea perquè ha de veure un element creador, ja que no pot sortir del no res. Aquest ésser si que podem considerar que hi ha mutabilitat, però aquesta es mostrada per la sensibilitat que segons Parmènides, és aparença i per això que la realitat, és a dir, l’ésser sigui immutable.

4) Aquestes teories de Parmènides on l’ésser és la realitat i ho és ja que allò que és és i que ha estat inengendrat, és etern, únic i immòbil. Els sentits només ens proporcionen aparences a diferència de la raó que proporciona la via de la veritat. Aquestes són molt contraries a les d’Heràclit el qual creia que el principi de tot era el foc i que el món era un monisme dinàmic en el qual tot està sotmès a canvi. Anaximandre defensa l’apeiron basada on del no res trobem un cosmos que ens conduirà al no-res. Som pols i en pols ens convertirem.