Activitat 2

Comentari dels fragments 1, 2, 4, 5 d’Heràclit

Idees principals

Aquests fragments principalment postren la idea de la lluita de contraris, uns contraris necessaris perquè aconsegueixin una harmonia, també consideren que l’arkhé és el foc que implica dinamisme i que per tant, tot està en constant moviment i tot canvia, res no roman igual.

Títol: Res no roman eternament

3) Els textos d’Heràclit fan referència al concepte de logos com a raó universal i contraria al canvi tal i com podem apreciar al text 5 ja que el foc representa un dinamisme. El que ens vol transmetre és que el cosmos s’encén i s’apaga, per tant, l’aparició d’un implica l’aparició de l’altre, és a dir, a partir d’una lluita de contraris com per exemple el text 2 quan apunta: “ els contraris s’harmonitzen i de la diversitat, en resulta la més bella harmonia i tot ha estat engendrat per la discòrdia” per tal, els contraris mantenen un equilibri, perquè l’existència d’un implica l’altre i aquesta batalla de guerra que esmenta Heràclit és la raó per la creació o sorgiment d’aquestes ja que tot està engendrat d’aquesta lluita, d’aquesta discòrdia, engendrat amb un dinamisme.
També cal apuntar que com tot està en constant moviment mai res podrà romandre igual, com per exemple els dies no podran ser els mateixos. Com ell diu a la frase “ entrem i no entrem al mateix riu, som i no som”. En aquesta frase trobem una lluita de contraris, que dóna lloc al canvi, en el moment en que tu entres en un riu en moviment encara que tu realitzis la mateixa acció dia rere dia aquest riu no serà el mateix. “ No hi ha res que romangui igual sense dinamisme exceptuant el lógos”

4) Aquest fragment pertany a l’obra d’Heràclit el qual creia que l’origen de totes les coses les trobem al foc com arkhé, al lógos com a raó universal i a una lluita de contraris que donen lloc a l’harmonia, sempre sotmesa al canvi. Per una altra banda trobem a Tales de Milet que creia que l’arkhé era l’aigua, font de vida i d’aquí l’origen de tot, Anaxímenes creia que era l’aire concedit al néixer per poder sobreviure i Anaximandre defensava l’apeiron com al no res d’on a partir d’aquí el cosmos tornava a ser no res, és a dir el principi tornaria a ser el final.