Activitat 5

Resum : Una altra manera d’entendre els sofistes.

A: Naturalesa, aquesta proposa una de les institucions més importants del món ja que implica una realitat que es desenvolupa des de si mateixa i per si mateixa, per això la naturalesa crea els seus propis ritmes i lleis.

B: Llei, la llei s’oposa al concepte de naturalesa ja que les lleis prescripcions que crean i organitzen els homes i que són essencials en la vida i que busquen l’equilibri i l’harmonia en la vida humana.

C: La tècnica és l’art de modificar o de produir, per tant, són productes inventats i construïts per l’home i per aquest motiu no tenen lleis propis, sinó les que els homes inventades els hi concedeixen. Es realitzen perquè la tècnica brotava les necessitats de l’home i satisfà els diferents interessos d’aquests.

D: Ciutat, una altra forma de realitat és la ciutat. L’espai on es desenvolupa la vida dels homes, les relacions entre els éssers, la convivència comuna i l’harmonia entre els individus. Els quals no poden viure separats d’aquesta.

E: Llenguatge, raó i pensament.

El llenguatge proposa, una ambigüitat, els càlculs que la formen, tot i que estan establert, són objecte de discussió i intercanvi d’opinions mitjançant un diàleg. Els lógos és la existència més confusa, ja que és una realitat inaprensible, el sentim però no el veiem, per tant el trobem en el pensament o consciència personal i determina l’ésser humà , per això el llenguatge obra el món a les relacions però també pot tancar-lo. Allò que l’ésser humà fa es conseqüència d’allò que diu.

F: Educació, la dualitat entre el fer i el dir s’harmonitza a partir la personalitat que dona lloc aquesta educació, plantejada a partir d’uns continguts. La tradició havia definit o constituït la educació de manera diferent que amb principis democràtics. L’educació, és una qüestió de llenguatge que entra en una comunicació comuna i incideix en la ment per arribar al centre mateix de la vida.

G: Veritat, que es revisada al segle V, ja que en la societat predemocràtica la veritat estava unida al poder, però amb els sofistes la veritat entra a formar part de les estructures del llenguatge i té a veure a partir d’allò que diem, és a dir, d’allò que afirmem o neguem. Aquesta pasà a ser expressió d’ambigüitats. La utilització del llenguatge serà un camí per manifestar la veritat, per això la veritat quedarà lligada a la democràcia ja que ha de ser provada i argumentada.