Activitat 20

Text 4. El dubte metòdic i el cogito

Idees principals

El text del dubte metòdic i del cogito de Descartes tracta principalment del fet de dubtar. És a dir ell inicialment creia que les coses eren indubtables i així arribaria a la veritat però s’adonà que la situació era a l’inversa , havia de dubtar-ho tot i allò indubtable seria la veritat, el que existia . S’adonà que això era ell , el jo

Títol: El jo és indubtable, existeix

3) En aquest fragment titulat el dubte metòdic i el cogito de Descartes es centra principalment en la recerca de la veritat, del que realment és evidència.

Primerament, ell es planteja que hauria de seguir les opinions pel que fa al costum i aquestes fossin indubtables i així cercaríem la veritat, però s’adonà que hi havia un altre procés a l’inversa centrat en el dubte de tot i a la fi aconseguiria allò que és indubtable.

Per això vaig haver de partir de la base que els sentits de vegades ens poden enganyar, que els bons no sempre encerten en els seus raonaments, per tant, puc dubtar fins i tot de la ciència concretament en el text de la geometria. També puc arribar a pensar que tot és imaginari, és un somni i no és real, però ja he pensat, és a dir, per poder creure que tot el que ens envolta no és real hem hagut de pensar i això ja implica la existència d’un ho indubtable que és el que pensa i això és una veritat o evidència clara (jo penso doncs jo sóc).

4) Aquesta teoria de Descartes es centra en la teoria del dubte metòdic que es configura en 3 parts: la primera centra en un dubte dels sentits ja que de vegades els coneixements que ens arriben a través dels sentits ens poden enganxar. El segon dubte es centra en que si els sentis ens poden enganyar ens podem trobar en una situació que no distingim el somni de la vigília, per tant que ens trobessin en un món de fantasia i il·lusió i el tercer dubte és el de les veritats matemàtiques on fins i tot amb d'hipòtesi del Deu enganyador dubte d’aquest i el disculpa amb la hipòtesi d’un geni maligne que ens enganya i manipula.

Aquestes tres desemboquen en la conclusió del fet de pensar i un cop penses existeix un jo i es aquest la evidencia o realitat.

Aquesta teoria es podria comparar amb Plató al qual també creu que el món sensible és un món aparent que no proporciona la veritat i amb la plantejada per Sant Agustí “si m’erro soc”, però no tant anomenada ja que aquesta no era un tema central en la seva filosofia.