Activitat 17

El temps va ser creat en el món

Idees principals:

1- El text de Confessions XI, 1 ens presenta o planteja una qüestió sobre que existeix abans de la creació de Déu i si hi podia existir alguna cosa.

En el text ens aclara que no existia res ja que és Déu ser immutable, ésser omnipotent qui crea el temps i per aquest motiu l’home neix, viu i mor mentre que Déu sempre roman igual.

2- La creació de l’abans i el desprès: el temps.

3- Aquest fragment de Confessions XI, 1 ens exposa una qüestió molt comuna i és per què tants segles fins a la creació, una creació bona i existir alguna cosa abans de la creació. En el text trobem ràpidament la resposta basant-nos en que Déu ésser immutable, bo i omnipotent va crear el món i és en aquest món quan crea el temps, és a dir, crea l’abans i el desprès principalment per l’home que és aquell que neix, viu, es reprodueix i mor i que per tant, és a l’home al que si l’afecta aquest temps. En canvi a Déu no, ja que aquest és un ésser superior intemporal. Per tant és inútil preguntar-se que hi havia abans, ja que no hi havia abans, no existeix aquest . També cal apuntar que Déu al ser intemporal per a ell sempre hi ha present, ja que pot estar en aquest sempre i el temps per ell no transcorre com conclou el text amb la frase “El teu avui és l’eternitat”.

4- En aquest text es centra en la visió exposada per Sant Agustí que es basa en que Déu és l’ésser sense més, immutable i etern. És ell pròpiament. Aquest Déu és el que posseeix les idees exemplars i per tant, és principi per el qual van ser fetes totes les coses.

La creació divina és per Sant Agustí instantània i total, ja que la creació suposa també la creació del temps en aquell moment instant.

El temps per a Déu és intemporal, ja que l’eternitat de Déu és - . Aquesta creació de Déu es pot comparar amb una concepció platònica del Demiurg com ordenador del món visible.