Activitat 22

Text nº12

Idees principals

El text nº 12 de Descartes afirma primerament que cal saber si les coses materials existeixen tenint en compte que aquestes són part de la geometria, per tant cal qüestionar-nos quina és la causa.

Títol: La causa productora de la matèria corpòria.

3) Aquest text de Descartes presenta la demostració de les coses i com podem demostrar que les coses existeixen. Cal primer saber quina és la causa de les idees i que produeix la idea dels cossos. Per tant, les idees hauran de procedir d'alguna substancia diferent a mi mateixa, en la qual sigui coneguda total la realitat, la que està objectivament en les idees.
Aquesta substància pot ser un cos que posseeixi tant realitzat com no la realitat objectiva de la idea, Pot ser una criatura més noble que el cos, però Déu m'estaria enganyant si m'envies la causa, tot i que em pot donar una forta inclinació a pensar que m'envien els cossos d'aquestes idees, per tant les causes de les idees dels cossos existeixen i els cossos també. En conclusió el cos existeix perquè jo existeixo.

4) Aquesta teoria presentada al text pertany a Descartes, concretament a la seva explicació per mostrar la demostració de que les coses, els objectes existeixen i que per tant ha d'haver una causa d'una idea d'aquell objecte. Déu no pot ser ja que pot ser que ell m'enganyi i això suposaria que aquest no fos màximament perfecte. Per tant, existeix perquè jo ho penso.
Descartes demostra la existència dels cossos teoria central de la filosofia aristotèlica que exposa que els cossos són la realitat.
En quant a Plató la causa exposada per Descartes s'assembla al l'artesà ordenador, Demiürg.

Activitat 21

Puc dubtar del jo?

No puc dubtar del jo ja que el jo és el principi bàsic de l'existència, és a dir, el simple fet de pensar si puc dubtar del jo suposa pensar en aquesta suposició i implica existir, per tant el jo existeix. Aquesta és la raó que dona Descartes quan es planteja dubtar de tot per trobar allò del que no es pugui dubtar i aquest és el jo.

Sincerament, des del meu punt de vista crec que es coherent el que exposa Descartes en la seva teoria, idees que comparteixo ja que si jo afirmo que no hi ha res que existeix ja estic afirmant que existeix alguna cosa, per tant, trobem una realitat, sinó cauríem en un escepticisme radical. Sí que existeixen les coses, a més del jo, aquest és l'inici de la existència perquè compta amb la raó, amb el sent i el fet de que exercitant la seva ment afirma la seva pròpia existència.

Activitat 20

Text 4. El dubte metòdic i el cogito

Idees principals

El text del dubte metòdic i del cogito de Descartes tracta principalment del fet de dubtar. És a dir ell inicialment creia que les coses eren indubtables i així arribaria a la veritat però s’adonà que la situació era a l’inversa , havia de dubtar-ho tot i allò indubtable seria la veritat, el que existia . S’adonà que això era ell , el jo

Títol: El jo és indubtable, existeix

3) En aquest fragment titulat el dubte metòdic i el cogito de Descartes es centra principalment en la recerca de la veritat, del que realment és evidència.

Primerament, ell es planteja que hauria de seguir les opinions pel que fa al costum i aquestes fossin indubtables i així cercaríem la veritat, però s’adonà que hi havia un altre procés a l’inversa centrat en el dubte de tot i a la fi aconseguiria allò que és indubtable.

Per això vaig haver de partir de la base que els sentits de vegades ens poden enganyar, que els bons no sempre encerten en els seus raonaments, per tant, puc dubtar fins i tot de la ciència concretament en el text de la geometria. També puc arribar a pensar que tot és imaginari, és un somni i no és real, però ja he pensat, és a dir, per poder creure que tot el que ens envolta no és real hem hagut de pensar i això ja implica la existència d’un ho indubtable que és el que pensa i això és una veritat o evidència clara (jo penso doncs jo sóc).

4) Aquesta teoria de Descartes es centra en la teoria del dubte metòdic que es configura en 3 parts: la primera centra en un dubte dels sentits ja que de vegades els coneixements que ens arriben a través dels sentits ens poden enganxar. El segon dubte es centra en que si els sentis ens poden enganyar ens podem trobar en una situació que no distingim el somni de la vigília, per tant que ens trobessin en un món de fantasia i il·lusió i el tercer dubte és el de les veritats matemàtiques on fins i tot amb d'hipòtesi del Deu enganyador dubte d’aquest i el disculpa amb la hipòtesi d’un geni maligne que ens enganya i manipula.

Aquestes tres desemboquen en la conclusió del fet de pensar i un cop penses existeix un jo i es aquest la evidencia o realitat.

Aquesta teoria es podria comparar amb Plató al qual també creu que el món sensible és un món aparent que no proporciona la veritat i amb la plantejada per Sant Agustí “si m’erro soc”, però no tant anomenada ja que aquesta no era un tema central en la seva filosofia.