Activitat 28

Text I Kant

Idees principals

Kant inicià aquest fragment exposant que el nostre coneixement s’origina amb l’experiència i ho raona tot basant-se en quin altre mitjà trobaríem d’accionar la capacitat de coneixement a partir d'impressions per posar en marxa el nostre enteniment. Malgrat tot, ell exposa que no vol dir que tot el coneixement procedeixi de l’experiència perquè s'iniciï en aquesta. Per tant pot haver un coneixement semblant, però independent de l’experiència, l'anomenat a priori.

2) Els coneixements purs

3) En aquest fragment de la Crítica de la raó pura, concretament a la Introducció I, Kant afirma que el nostre coneixement s’origina en l’experiència ja que és l’únic mitjà que proporciona les impressions i la sensibilitat necessària per posar en moviment l’enteniment, és a dir, la capacitat de coneixement.

Però tot i així no vol dir que tot el coneixement que comenci en l'experiència hagi de procedir de l’experiència ja que pot ser que la nostra capacitat de coneixement produeixi tot el que rep per ella mateixa. És a dir, pot haver un coneixement que sigui molt semblant i proper a l’experiència però independent d’aquesta i de les impressions generades gràcies a aquesta. És l’anomenat a priori, diferent de l'empíric que és a posteriori.

4) Kant exposa en la Crítica de la raó pura que pot haver un coneixement independent de l’experiència que és l’anomenat a priori, és a dir, al qual no se li afegeix res empíric i això succeeix en les ciències com la lògica i la matemàtica, en els judicis de veritable universalitat, és a dir, els analítics a priori.

A diferència de Hume, que si exposa que el coneixement neix i prové de l’experiència i aquest és l'únic origen del coneixement.

Mill per la seva part creia que el coneixement era a posteriori, s'orientava en l'experiència i en l'associació d'idees i que és absurd parlar d'una realitat en sí, és a dir, del noümen de Kant.

Activitat 27

Text Hume 112.V

Idees principals:

El fragment 112 de la investigació sobre els principis de la moral exposa que la finalitat de les accions humanes no es pot explicar, és a dir, no hi ha una causa de perquè es realitza aquesta. Per això Hume, autor del fragment, exposa un exemple sobre com l’esser humà realitza diversos actes per interès i no per un motiu o raó.

Títol: L'home actua per un fi

3) En aquest fragment 112 de la Investigació sobre els principis de la moral, Hume exposa que els éssers humans realitzem diversos actes o accions sense saber quin és el fi i sense que aquests estiguin motivats per una raó. És impossible saber el fi d’aquests actes i per això l’autor exposa un exemple d’un home que realitza esport per conservar la salut i al preguntar-li perquè vol conservar la seva salut, l’home respon perquè vol evitar les malalties les quals queden identificades com dolor i si volem esbrinar la raó per la qual l’home rebutja el dolor no ho podrem saber perquè no té resposta. Sempre ha estat així i per tant l’home realitza una acció per vocació o sentiment i com diu Hume al text és impossible que hi hagi un procés in infinitum i que una cosa hagi de ser sempre la raó d’una altra. Per tant no sempre una causa ha de provocar el mateix efecte.

4) En aquest fragment, Hume, filòsof escocès, afirma o intenta demostrar amb un exemple que no sempre una cosa es realitza a causa d’una raó i aquesta afirmació s’identifica amb la seva teoria de que no d’una causa sempre s’ha de derivar el mateix efecte. És a dir, el fet de realitzar un fet B no vol dir que succeirà un fet C. La relació entre causa i efecte és arbitrària ja que no hi ha cap fonament que digui que en el futur de les mateixes causes es derivin els mateixos efectes. Tot és probable. Aquesta teoria és contraria a les de la filosofia tradicional com la d’Aristòtil.

Projecte 6

Projecte 5

La filosofia de marx

View more presentations from berta.moral.

Activitat 26

Idees principals
Aquest fragment de l'abstract exposa que Adam no seria capaç de demostrar que els fets que succeeixen sempre han de ser així. Els humans creiem per costum que ho serà però no tenim la certesa absoluta sobre si mouen una bola de billar, aquesta mourà una altra ja que nosaltres percebem les seves qualitats sensibles i no sempre estan connectades amb la raó. No és aquesta la que guia les nostres vides sinó l’experiència.

Titol: L’experiència, guia de la vida

3- Aquest fragment de l'abstract del filòsof empirista David Hume exposa que Adam no sap, ni té la certesa ni podria demostrar que el futur està connectat amb el passat i que la naturalesa segueix unes lleis uniformes ja que pot ser que hi hagi un canvi del futur o passat que no estigui connectat. Malgrat tot, els éssers humans creiem que sí, perquè això és allò més probable, estem acostumats. Si trobem dues boles de billar, i mouen una creient que aquesta mourà la bola B, que hi haurà una relació causa-efecte, però pot ser que no sigui així, d’una causa no es pot derivar sempre un efecte. Del passat no sabrem el futur, és probable que tingui una relació però no hi ha certesa. I és la experiència la que ens porta a pensar que això succeirà i nosaltres només podem percebre les qualitats sensibles i la força d'un objecte tampoc ha d’estar connectada amb les qualitats. És a dir, la raó no guia la nostra vida sinó l’experiència , el costum.

4- Aquesta teoria exposada al fragment es basa en una crítica de la idea de la connexió entre causa i efecte, creient que tota causa té un efecte, una crítica a la teoria racionalista a priori entre causa i efecte. Hume exposa que la relació entre causa i efecte no és una relació d'idees i la relació sorgeix de la totalitat de l'experiència. Aquesta ens mostra una conjunció constant entre un fet A i un fet B, hi ha un fet el qual li segueix un altre. L'efecte no és el mateix que la causa i la relació entre causa i efecte es arbitrària.
Podem arribar a un cert escepticisme moderat on coneixem allò que es probable o actuem segons el que ho és més.

Activitat 25

3. Anàlisi de la causalitat

Idees principals

Aquest text de Hume exposa la teoria de l’anàlisi de la causalitat. Comenta amb l’exemple d’una bola de billar la qual mou a una altra que està quieta. Aquest exemple és un perfecte de qual seria la relació causa-efecte i tenint en compte que aquest pot ser conegut tant podria ser per sensació o reflexió. També parla de que el contacte de les dues boles és anterior al moviment ja que el moviment és causa i per tant anterior a l’efecte.

Títol: Les relacions de causalitat

3- Aquest fragment del filòsof empiriste David Hume, del text III de l’Abstract concretament l’anàlisi de la causalitat, exposa un exemple primerament per explicar la seva teoria. Aquest es basa en una bola de billar que es mou en direcció a una quieta provocant-li moviment. Aquest mostra la relació causa i efecte ja sigui per sensació o reflexió. Quan examina l’exemple Hume creu que les dues boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i perquè actués la causa ha d’haver una contigüitat i una prioritat en el temps, característica exigible juntament amb una conjunció constant entre la causa i l’efecte. Per tant, tot i canviar de material i provar l’experiment amb boles semblants i diferents circumstàncies sempre hi ha un contacte d’una bola que provoca el contacte i moviment d’una altra. És clarament una crítica de la causalitat ja que l’únic que trobem és una conjunció constants entre dos fets però que no vol dir que una sigui la causa o efecte d’una altra, ja que pot ser que no hi hagi efecte, és a dir, que una primera bola no entri en contacte amb una segona sinó amb una altra.

4- Aquesta teoria de la causalitat la trobem en la d’associació d’idees on la imaginació és la encarregada d’associar les idees. Aquesta és lliure per separar i unir idees com vulgui, però acostuma a seguir uns principis o lleis basat en; la semblança entre idees, la contigüitat en el temps i l’espai i la relació de causa i efecte que es la esmentada al fragment. És aquesta relació causa i efecte la que provoca una connexió més forta i per això tendim a pensar-lo. Aquesta teoria es podria comparar amb la teoria de la causalitat d’Aristòtil on ell exposa que per conèixer un ésser cal saber les causes. Les que destaquen són la formal, material, eficient, la final tot i que la més important és la final. Heràclit degut a aquest moviment provocat entre contraris, d’una quieta a una en moviment. En aquest sentit també ho podríem relacionar amb Aristòtil ja que una sola està en potència de moviment i l’altre és acte pur.

Activitat 24

Idees principals

Aquest fragment de Hume sobre les idees i les impressions exposat en la investigació sobre l’enteniment humà tracte sobre la separació d’aquests dos, és a dir, la separació de les percepcions amb les quals compta la ment. Per això distingeix entre unes que tenen o posseeixen un grau més alt d’intensitat i d’altres que tenen un més feble. És a dir, d’impressions i idees. Per finalitzar Hume exposa que les nostres idees són còpies de les percepcions.

Títol: Separació d’impressions i idees

3- En aquest text que pertany a les investigacions sobre l’enteniment Humà de l’autor i filòsof David Hume nascut a Escòcia el 1711 i un dels màxims exponents de l’empirisme ens exposa que una clara diferenciació entre els continguts que posseeix la ment, les percepcions separant aquestes en idees i impressions, és a dir, en imatges febles de les impressions i percepcions de gran intensitat i força entesa com les dades de l’experiència present en el moment de la seva primera aparició. Per això l’autor en el text fa referència al terme impressió “ com totes les nostres percepcions més vives quan oïm o veiem o sentim, estimem, odiem, desitgem o ens delim” a diferència de les idees que són definides com les percepcions que es donen quan reflexionem, pensem…

Per tant la diferència entre ambdues és una diferenciació de gran intensitat o vivesa ja que uns fan referència a sentir i les altres a pensar. Finalment Hume finalitza aquest fragment exposant que les idees són les còpies o imatges febles de les percepcions vives i que per tant, les impressions són les causes ja que tot els continguts de la ment deriven en l’experiència.

4- Hume, filòsof escocès i un dels exponents de l’empirisme exposa en la seva teoria del coneixement que la ment compte amb uns continguts i aquestes són les percepcions, però aquestes es divideixen en 2 que són les impressions definides com les percepcions més vives i amb més intensitat i les idees que són les còpies o imatges dèbils de les impressions. Per tant Hume exposa en la seva teoria que són les idees les copies de la causa entesa com una impressió, a diferència de Plató que exposava que les coses són còpies imperfectes de les idees, del coneixement absolut.

Hume defensa un empirisme on el coneixement prové de la experiència i no de la raó contrari a la teoria o pensament racionalista que defensa que el coneixement té el seu origen en la raó i no en les coses sensibles per tant, en les idees i no en les impressions.

5- Des del meu punt de vista Hume és un autor molt coherent ja que exposa que l’origen del coneixement es troba en l’experiència, els objectes sensibles ja que aprenem també gràcies a l’experiència, els objectes sensibles o les impressions poden ser la causa de la idea, però la raó també juga un paper important en el coneixement sensible, també comptem amb idees innates que ens permeten un coneixement de les coses sensibles i de la raó també han derivat altres ciències que es centren en el coneixement sensible.

Activitat 23

Comentari de text

Pàg 127

Idees principals.

Descartes exposa la seva idea de la dificultat de poder pensar en un ésser, Déu i poder conèixer l’ànima pensant. Els éssers estan acostumats a conèixer-ho tot a través dels sentits, però mai no ens hem d’oblidar que el coneixement o la imaginació on poden participar els sentits no seria res sense l’enteniment.

Intel·ligibleà impossible de poder concebre

Imaginacióà capacitat de crear móns fantàstics.

3- En aquest fragment del discurs del mètode IV Descartes filòsof racionalista de la filosofia Moderna exposa la complexitat de poder imaginar o concebre un ésser, Déu o el fet de conèixer l’ànima . A més planteja que des de l’inici a les escoles s’ha acceptat que podem conèixer les coses sensibles a través dels sentits els quals pressuposen el primer mode de coneixement. Malgrat tot, el que remarca Descartes en el seu fragment del discurs del mètode és que encara que els sentits ens proporcionen un coneixement sempre hi ha un de primer que prové de l’enteniment, de la intervenció d’aquest. Per tant, encara que puguis captar el que és a partir de les qualitats secundàries, aquest són subjectes i per tant el coneixement és l’únic objectiu, el que prové de l’enteniment.

4- Descartes en aquest fragment del discurs del mètode exposa que el cos o l’ànima són dos substàncies diferents, la substància pensant i la substància extensa. Per tant, l’enteniment té una idea clara i distinta de la substància pensant i una clara de la extensa. El cos seria el regne de la necessitat i l’ànima el de la llibertat, ja que la mort del cos no suposa la mort de l’ànima, per tant l’ànima queda exclosa del mecanicisme i de les lleis mecàniques que impliquen la llibertat.

Per a Descartes trobem dues substàncies independents a diferència d’Spinoza el qual concep la substància com un monisme.

A més les coses sensibles no produeixen un coneixement objectiu sinó un de subjectiu i aquests són possible gràcies a l’enteniment.

3r trimestre

Projecte 4

Karl Marx va estar influenciat per Hegel, Feuerbach, Saint Simon i Prudhon i les seves teories es centraran en el materialisme, la dialèctica, la lluita de classes , el capital i la plusvàlua i la alienació.
El sistema filosòfic de Marx es basa en el materialisme, corrent que defensa la matèria com element principal i únic en la natura. Aquesta va ser ressuscitada per Feuerbach, autor que realitzà una crítica a la filosofia hegeliana. Marx influenciat pel materialisme de Feuerbach exposà que el pensament i la consciència són productes de l'ésser humà que a la vegada aquest és un producte més de la natura. Per aquest motiu el pensament és quelcom coherent amb el desenvolupament de la natura i no una espècie de presència exterior, distinta i supranatural als elements que formen aquesta, contrari al que defensava Hegel basat en que el pensament és un subjecte que crea la resta del món material. Per aquest motiu Marx critica la filosofia idealista de Hegel i comparteix amb aquest la concepció de la dialèctica, tot i que, canviant la visió idealista d'aquesta per una més materialista. La dialèctica suposa una forma de veure el món, un conjunt de realitats canviants i per comprendre a aquesta cal acceptar que tot es troba en un continu procés de canvi i que allò que podem pensar pateix una evolució i aquesta no succeeix de manera paulatina sinó en discontinuïtats. El motor d'aquest desenvolupament són les contradiccions , cops de força generats per oposició i que ens permeten avançar, per això distingim tres fases dialèctiques: la tesis, l'antítesi i la síntesis. Cal dir que no es dona tesis sense antítesi ja que aquesta es genera per negació de la tesis i la síntesis és la negació de la negació que inicia un nou procés, per exemple no pot haver burgesia sense proletariat.
Marx aplica la dialèctica a la història en la seva teoria de la lluita de classes, l'enfrontament de la població afavorida per la contradicció, i exposa que l'home contrau una sèrie de relacions socials i laborals que condicionen la seva consciencia i la manera en que s'organitzen les relacions socials de producció és denominada per Marx estructura. La estructura és per tant la base econòmica de cada societat (esclavista, feudal, comunal, capitalista, socialista,...), i comprèn tres nivells: condicions de producció (clima i riquesa natural d'una societat); forces de producció (grau de desenvolupament tecnològic de la societat) i relacions de producció (possessió dels mitjans de producció i divisió del treball en una societat). Sobre aquesta estructura i condicionada per ella, s'aixeca l'anomenada superestructura de la societat, que és la forma jurídico-polític de cada societat.
Marx exposava que el capitalisme no s'escapava de la dialèctica, aquest generava beneficis i riqueses per un grup limitat i gran pobresa per la majoria i per això ell exposava que hi havia " una minoria burgesa que posseeix terres, fàbriques, cabdal,... i una massa treballadora que només pot viure treballant per a la classe posseïdora. Els interessos d'aquestes dues classes són directament oposats, mai podran cooperar en la gestió" i el capitalisme arriba de la transformació del diner en capital sempre que les mercaderies adquireixen un gran desenvolupament i de la venda d'aquestes s'aconsegueix una plusvàlua gràcies a la compra del treball dels obrers amb un salari baix, per això la classe oprimida és el proletariat, encarregat de buscar l'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció que suposa la fi de la societat de classes i la construcció d'un estat socialista obrer, la humanització de la humanitat. El concepte d'alienació és comú en Hegel i Marx. Aquest és entès com un subjecte que perd el seu propi ésser, convertint-se en alguna cosa contrari a la seva pròpia essència. Per Marx aquest subjecte és la classe oprimida, la causa d'aquesta és l'existència de la propietat privada per això trobem diferència de classes socials i la única manera de superar aquesta alienació és l'abolició de la propietat privada, de les classes socials i de la explotació del proletariat.

Activitat 22

Text nº12

Idees principals

El text nº 12 de Descartes afirma primerament que cal saber si les coses materials existeixen tenint en compte que aquestes són part de la geometria, per tant cal qüestionar-nos quina és la causa.

Títol: La causa productora de la matèria corpòria.

3) Aquest text de Descartes presenta la demostració de les coses i com podem demostrar que les coses existeixen. Cal primer saber quina és la causa de les idees i que produeix la idea dels cossos. Per tant, les idees hauran de procedir d'alguna substancia diferent a mi mateixa, en la qual sigui coneguda total la realitat, la que està objectivament en les idees.
Aquesta substància pot ser un cos que posseeixi tant realitzat com no la realitat objectiva de la idea, Pot ser una criatura més noble que el cos, però Déu m'estaria enganyant si m'envies la causa, tot i que em pot donar una forta inclinació a pensar que m'envien els cossos d'aquestes idees, per tant les causes de les idees dels cossos existeixen i els cossos també. En conclusió el cos existeix perquè jo existeixo.

4) Aquesta teoria presentada al text pertany a Descartes, concretament a la seva explicació per mostrar la demostració de que les coses, els objectes existeixen i que per tant ha d'haver una causa d'una idea d'aquell objecte. Déu no pot ser ja que pot ser que ell m'enganyi i això suposaria que aquest no fos màximament perfecte. Per tant, existeix perquè jo ho penso.
Descartes demostra la existència dels cossos teoria central de la filosofia aristotèlica que exposa que els cossos són la realitat.
En quant a Plató la causa exposada per Descartes s'assembla al l'artesà ordenador, Demiürg.