Europa en el siglo XIX
View more presentations from abrasol.
divendres, 27 de novembre del 2009
Projecte 2
Fets històrics del segle XIX, segle on viu Karl Marx:
- Acabament del XIX. Revolució Industrial que causà l’aparició de nous grups socials i la situació del proletariat amb jornades laborals excessives
- 1789 Revolució Francesa que provocaria ideals socialistes, anarquistes i comunistes.
- 1798 Malthus publica assaigs Sobre el principio de la població
- 1799 Napoléo accedeix al poder
- 1800 Volta intenta la pila elèctrica
- 1804 Mort Immanuel Kant i Napoleó és nomenat emperador
- 1807 Abolició de la servitud a Rússia i el primer vaixell de vapor
- 1808 Invasió d’Espanya per Napoleó
- 1814 Derrota de Napoleó
- 1815 Congrés de Viena on s’instaura la restauració de l’absolutisme
- 1823 Doctrina Monroe
- 1825 Fi del procés de la independència en les colonies espanyoles a Amèrica
- 1826 Primera Locomotora a Vapor inventada per Stephenson
- 1827 Mort Beethoven
- 1829 Comencen les guerres de l’opi
- 1830 Revolucions liberals a Europa i Delocroix pinta la llibertad guiant al poble
- 1834 Creació de
- 1837 Morse inventa el Telègraf per fil
- 1839 Guerra de Mèxic contra Estats Units
- 1846 Triomf lliurecanvista a Gran Bretanya
- 1848 Revolucions liberals a Europa i publicació del Manifest Comunista
- 1849 Mort Chopin
- 1852 Proclamació del II Imperi Francès
- 1854 França construeix el Canal de Suez
- 1855 Fi de
- 1859 Darwin del Origen de les espècies
- 1863 Abolició de l’esclavitud
- 1865 Fi de
- 1868 Guerra dels anys de Cuba i es patenta la màquina d’escriure
- 1869 Tolstoi acaba Guerra i Pau
- 1870 Unificació Italiana i Roma capital de l’Estat italià
- 1871 Comuna de París
- 1876 Alexander Bell patenta el telèfon
- 1879 Guerra del Pacífic i creació del PSOE
- 1884 Comença la expansió colonial d’Alemanya
- 1885 Conferencia de Berlín
- 1886 Es funda
- 1889 Construcció de
- 1890 Bismark es destituït del poder i es proclama el dia dels treballadors
- 1905 Partit Laborista
- 1917 Revolució Russa
dimecres, 18 de novembre del 2009
Activitat 9
2n Trimestre
12. El coneixement és una reminiscència
Idees principals:
Aquest fragment del Menó, 81 explica principalment que l’ànima es transmigra periòdicament d’un cos a un altre i que per tant, ha estat en contacte anteriorment amb el món intel·ligible, té un coneixement no del tot oblidat, que es recorda per els objectes sensibles i amb la tècnica de la dialèctica.
Títol: El record, l’eina per a donar llum les idees.
3- Aquest fragment del Menó de Plató ens parla del coneixement entès com un record, d’allò que ja havies conegut anteriorment, conegut per una ànima que s’ha anat reencarnant periòdicament i que abans de que aquest fet succeís ja hauria conegut el de les idees com ens diu al principi del text “L’ànima doncs essent immortal i havent nascut molts cops i havent vist totes les coses, tant les d’ací com les d’Hades, no hi ha res que no hagi après”. Per aquest motiu estableix una relació entre coneixement, entre cercar o aprendre i un resum de records no oblidats per l’ànima i que perduren gràcies al contacte amb el món sensible i la tècnica de la dialèctica entesa com una ciència suprema que ajuda a anar pujant per una sèrie de fases i com a tècnica o mètode racional basat en el diàleg i a donar llum al record d’aquestes idees. Per això on el text diu que com la natura guarda parentiu amb si mateixa, és món sensible i com l’ànima ho ha après tot, res no impedeix que recordi una sola cosa. Podem recordar o donar llum traves del mètode socràtic per exemple, ja que la idea és al nostre interior, no cal aprendre sinó recordar-la.
4- El text o fragment de Plató es basa en la seva teoria sobre els mitjans per accedir al coneixement de les idees, aquesta es centra en la teoria del coneixement i concretament en la tècnica del record o reminiscència on el coneixement manté un lligam amb el record fonamental on l’ànima immortal i reencarnada ho sap tot i no ho perd gràcies a un record del món de les idees, del coneixement. És semblant al mètode socràtic basat en donar llum a la veritat dels homes la qual roman al seu interior i aquesta i és, com el coneixement és en l’home i només cal recordar-lo. Aquesta teoria seria totalment contrària al relativisme dels sofistes on el coneixement és canviant i relatiu segons la persona, per tant com està entès com un procés de canvi no pot ser conegut per l’ànima immortal i recordat, ja que aquest pot haver variat i el record seria confús.
diumenge, 8 de novembre del 2009
Activitat 8
Existeix una vigència del mite en l’actualitat?
El mite és vigent a l’actualitat i en la nostra societat, ja que gairebé o la majoria de la població viu somiant en un món d’aparences com és el cas de la televisió. La qual emet una sèrie d’ombres escollides com en el mite els objectes que es van transportan i manipula als telespectadors tant en programes neosubrealistes, series sobre diversos temes o fins i tot en els telenotícies. Tot està triat, tot es aparent i en el fons de la població creu en la realitat d’aquesta. Un altre exemple destacable és la publicitat i les promeses que aquesta ofereix per a la seva promoció com tots els cosmètics màgics que acabaran amb el pes que et sobra o amb les arrugues que odies, res d’això succeirà però ho seguirem comprant. Per tant ens hauríem de formular la següent pregunta fins a que punt ens manipulen? Fins a que punt interessa que siguem éssers humans dormint o somiant?
El món està configurat perquè tots visquem en un món sensible sense oportunitat de cavil·lar una possibilitat d’existència d’un món intel·ligible ja que fins i tot des d’infant ens trobem videojocs que mostren una realitat virtual no existent.
Per tant, la vigència del mite de la caverna és evident en la nostra societat i actualitat som esclaus encadenats d’un món virtual o d’una sèrie d’imatges escollides per a un fi, som ésser manipulables i sense opció a la veritable realitat fins la mort i ascensió de la l’ànima.
dissabte, 7 de novembre del 2009
Activitat 7
El mite de la caverna
El mite de la caverna mostra una caverna llarga i obscura on trobem homes encadenats de peus i caps mirant al fons d’aquesta darrere d’un gran foc. Es aquest que proporciona una llum on es projecten uns objectes que es van transportant i donen les ombres, l’únic que veuen els homes. Des del meu punt de vista aquesta caverna amb homes encadenats mostren un món sensible a partir d’unes ombres que simbolitzen les aparences dels objectes en si. Per això, quan en el diàlegs es planteja que passaria si aquests fossin alliberats de les seves cadenes i curats de la ignorància què realment passaria, quan poguessin imaginar que al aixecar-se i mirar al foc no veiessin els objectes o és ben dit les ombres sinó que en realitat veiessin la veritat? No l’aparença sinó realment la idea?
Passaria que el foc simbolitza el sol com element que proporciona la llum de la veritable realitat i la idea de bé i aquells homes encadenats aconseguirien la realitat quan fossin alliberats, però tots ja que amb l’alliberament d’un, aquest encara que veies la realitat els altres que viuen somiant no s’ho creurien. L’alliberació d’aquests simbolitza l’alliberació de l’ànima de l’ésser humà.
Per tant crec que el mite de la caverna ens vol transmetre que el nostre món és una caverna on trobem l’ésser humà encadenat i la única cosa que se’ns permet veure són aparences. La mirada cap al sol és la porta al món intel·ligible, al món de la realitat.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Activitat 6
4. Intel.lectualisme moral socràtic
Idees principals
En el text de Plató, Sòcrates exposa en aquest fragment la visió del poble sobre la ciència el qual no la considera important ni essencial perquè aquest pugui formar-se com a persona ni formar-se en valors. Sino la consideren innecessaria ja que creuen en allò que ajuda a l’home a obrar en concepte d’amor, passió, plaer…
2. Títol El coneixement ajuda a obrar bé
3.- En aques fragment Sòcrates parla del que la gent, el poble en general pensa en la ciència, com una ciència que no té cap força com apunta en el text, per tant no creuen en la ciència com a coneixement d’allò universal sinó creuen en que l’home actua o es encomanat per altres concepte més pròxims a la opinió com són l’amor, l’enuig, el plaer, la temença… Per tant, segons el que podem extreure del text Sòcrates contrari a la concepció anterior creu en un coneixement universal, immutable i necessari, per tant de poder definir uns valors que són la base de formació de l’home en aquests valors i és l’única via per saber actuar bé o correctament, ja que segons Sòcrates només actua bé aquell que sap que és obrar bé, aquí en aquesta afirmació trobem un coneixement com a base per a una virtud i serà aquesta última lo que ens proporciona la felicitat, per això Sòcrates al text exposa “ aquell que coneix el bé i el mal no es deixa gobernar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena, per tant, si no sap el que és el bé o el mal no podrà actuar, per aquest motiu Sòcrates defensa que aquells que no saben el que és el mal i actuen malament, no es pot considerar com a tal sino com a ignorant i per això la ciència que proporciona aquest saber és per l’home la millor auxiliar de l’enteniment.
4. Sòcrates ens parla l’intelectualisme moral ja que ell està obsesionat en definir els conceptes morals per tal de facilitar el diàleg entre els homes, també ens parla d’un coneixement universal, la ciència com a base per comandar l’home i per proporcionar-nos el saber necessari per poder obrar bé, a diferència dels sofistas, Sòcrates creu en un coneixement universal; per tant es contrari al relativisme sofista ja que si tothom entén per bo o just una cosa diferent no ens podem comunicar, d’aquesta manera i si fos veritat el que els sofistas exposen la comunicació seria impossible. A més Sòcrates creu que la veritat està en tú mateix, es troba al fons de cada persona, aquesta visió és totalment contraria a l’exposada pels sofistas davant del relativisme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
