Activitat 15

Idees principas

El text 12 de la Física de Aristòtil parla principalment de les diverses combinacions que trobem amb la privació i la forma, concretament entre el lletrat i el no-lletrat i l’home subjecte que roman igual. Aquests no pot ser substituïts pels altres.

Títol: la privació i la forma com a principis del canvi.

3) En aquest text de la Física d’Aristòtil, filòsof del S.IV a C; deixeble de Plató, tot i que la seva filosofia i ell es considerat crítica de l’anterior. És el fragment llegit anteriorment s’exposa la relació entre la privació i la forma on la diferència entre les dos s’orienta al fi, a realitzar o intentar aquest i per això podem parlar tant del no-lletrat al lletrat com un home no-lletrat esdevé un home lletrat, la diferència entre el primer enunciat i el segon es que el segon presenta l’home que suposa el subjecte i aquest no canvia. A més de l’home no-lletrat a l’home lletrat trobem el primer que és aquest en potencia, ja que segurament ho serà, però pot no ser-ho i el segon que és l’acte allò que ja és i l’acte es anterior a la potència i la relació entre ambdós és el moviment, és a dir, l’acte d’un ésser en potencia entran que està en potència, ja que les potències s’actualitzen progressivament

4) Aquesta teoria d’Aristòtil basada en la potencia i l’acte és molt similar al món intel·ligible de Plató, on l’acte es similar a la idea i la potencia seria semblant al món sensible on en aquest trobem un moviment on aquestes potències s'actualitzen progressivament i això dona lloc al canvi, a un món canviant que ja havia plantejat Heràclit anteriorment.

L'acte es allò que ja és i la forma és la privació, per això l'acte s'identifica amb un no - ésser absolut perquè del no - res no pot sortir res, en canvi, la privació s'identifica amb la potencia és a dir la possibilitat de ser o no i és per això que la privació com a manca és un - no ésser relatiu que pot arribar a ser .