Activitat 12

Fedó pàg 16-18

Idees principals

En el fragment de la pàgina 16 -18 del Fedó s’exposa l’argument dels contraris basant-se en que les coses neixen del seus contrari i entre aquest existeixen processos de generació entre l’un i l’altre, tot apuntant que del vivent neix el mort i d’allò mort neix el que es viu i per tant, les ànimes es troben a l’Hades definides com immortals i aquestes es transmigren d’un cos a un altre.

Títol: La necessitat dels contraris

3) En aquest fragment del Fedó de Plató, diàleg platònic entre Sòcrates personatge per excel·lència en els diàlegs de Plató i Cebes. S’exposa la creença antiga de que l’ànima es troba a l’Hades i que aquestes van d’un cos a un altre d’aquí cap allà i que per aquest motiu els vivents reneixen dels morts. Per tal d’explicar aquest últim pensament Sòcrates va referència a l’argument dels contraris com a necessitat ja que els orígens d’aquests s’esdevenen gràcies a que totes les coses tenen un i d’aquí provenen. Per exemple si el que és viu procedeix del que és mort i el que és mort reneix el viu, trobem dos processos per una banda un que és el que fa referència a morir i el segon que indica que torna a néixer. Trobem un doble procés de generació, que s’alterna d’un a un altre.

Gràcies aquesta teoria de la necessitat dels contraris té sentit la creença antiga esmentada anteriorment. Finalment trobem una reflexió comuna entre Sòcrates i Cebes recolzant l’existència d’aquests contraris i la necessitat.

4) Els temes o idees exposades al fragment parteixen de la idea de lluita de contraris d’Heràclit basant-se en que del conflicte neix l’harmonia i és per aquest que aquests són necessaris ja que proporciona la realitat. També trobem la concepció Platònica de l’ànima com a principi o font de moviment i una dualitat entre ànima i cos centrant-se en la influència Pitagòrica que rep Plató per la qual l’ànima es transmigra periòdicament d’un cos a un altre fins la seva purificació total i per això, l’ànima dels homes morts és a l’Hades a l’espera de la seva incorporació en el cos, perquè és d’allò mort que neix allò viu.