Projecte 3

Marx rep quatre influències principals per a la formació del seu pensament:

1. La ideologia de la Il·lustració, i el seu concepte de raó Il·lustrada, que és una raó pràctica orientada al progrés social. L'autor que més va influenciar Marx va ser Juan Jacobo Rousseau, i amb la seva defensa de la igualtat natural dels homes.

2. La filosofia alemanya, especialment la filosofia de Hegel i el materialisme de l'esquerra hegeliana. Marx inicia els seus estudis de Dret a Bonn i Berlin, on abandona el dret per la filosofia, a l'unir-se al grup dels joves hegelians d'esquerra, dels quals accepta la transformació materialista de l'idealisme, i la noció d'alienació religiosa de Feuerbach, com desemmascarament de tot pensament idealista i religiós. De Hegel, pren la noció de dialèctica com essència de la naturalesa i de la història. Com a mètode de coneixement trobem la raó entesa com a dialèctica, perquè la realitat i la història també ho són. L'oposició de contraris, es transforma en el pensament de Marx en el concepte de "lluita de classes", motor del progrés històric ja que sense lluita, sense revolució no és possible el canvi ni el progrés social.

3. El socialisme teòric anomenat per Marx socialisme utòpic, en contraposició al que va denominar socialisme científic, proposa una societat comunista en la qual quedin superats tots els antagonismes, i es torni a l'estat d'igualtat natural. La principal diferència entre altres socialistes com per exemple Saint Simon, Fourier o el mateix Proudhon està en les etapes intermèdies per a arribar a una societat justa i igualitària. Segons Marx, és imprescindible la revolució i l'etapa socialista de dictadura del proletariat. No es pot arribar a una societat socialista o comunista només amb reformes socials, com pensaven els socialistes i socialdemòcrates, ni només amb la revolució com pensaven els anarquistes seguidors de Bakunin, és necessària la revolució i la dictadura del proletariat.

4. Finalment, Marx rep una gran influència de l'economia política anglesa, Adam Smith i de David Ricardo, economista britànic d'origen jueu, especialment de la teoria del valor i del repartiment. En la seva obra més important "Principis d'economia política i tributació afirma que el valor d'una mercaderia està determinat per la quantitat de treball que conté, per tant el valor d'una mercaderia augmenta quan augmenta la quantitat de treball necessària per a la seva fabricació i disminueix en cas contrari. A més els beneficis del capital estan inclosos en els preus de les mercaderies. La influència de Ricardo es percep en Marx, en els Manuscrits de 1844, i especialment en El Capital.

Activitat 16

Carta a Meneceu

Idees principals:

En la Carta a Meneceu Epicur parla principalment de la felicitat en l’ésser humà, però orientada a la importància del cos i és aquest la mesura de les coses. Per això Epicur exposa el principi del plaer i el dolor. El cos cerca plaers i evita el dolor, però també ha d’organitzar els desitjos segons la seva importància.

Títol: El plaer, la clau a la felicitat.

3) Epicur en aquesta carta primerament ens fa reflexionar sobre el fet de filosofar, i apunta que aquesta tasca es pot realitzar tant siguis jove com a vell i és necessari reflexionar sobre el que ell exposa seguidament.

En aquest carta el tema per excel·lència és el plaer com a eina per aconseguir arribar a la felicitat. Per tant, el cos ha d’organitzar aquest segons la seva importància. És a dir, ens podem trobar amb desitjos naturals i necessaris que són aquests que el cos no necessita en realitat per la recerca de la felicitat.

Per tant en la recerca del plaer queda ben plasmat l’objectiu d’evitar el dolor, malgrat aquest aparegui. Per això en el text ell diu que “el poder és el principi i fi de la vida feliç”

4) Allò que s’exposa en la carta pertany a la teoria del principi del plaer i el dolor com a principi fonamental del fet de viure i és el cos el que ha de mesurar la veritable mesura de les coses és a dir, l’ha d’organitzar. Trobem diversos desitjos classificat en 3, com naturals i necessaris, naturals però no necessàries i ni naturals ni necessàries.

Epicur concep d'aquesta manera la felicitat a diferència d'Aristòtil el qual creu que la felicitat és un fi que no es mitjà en un altre fi i sinó que és un fi màxim. Plató creia que la felicitat s'orientava al món intel.ligible i es podia arribar a aquesta a través de la virtut.

Activitat 15

Idees principas

El text 12 de la Física de Aristòtil parla principalment de les diverses combinacions que trobem amb la privació i la forma, concretament entre el lletrat i el no-lletrat i l’home subjecte que roman igual. Aquests no pot ser substituïts pels altres.

Títol: la privació i la forma com a principis del canvi.

3) En aquest text de la Física d’Aristòtil, filòsof del S.IV a C; deixeble de Plató, tot i que la seva filosofia i ell es considerat crítica de l’anterior. És el fragment llegit anteriorment s’exposa la relació entre la privació i la forma on la diferència entre les dos s’orienta al fi, a realitzar o intentar aquest i per això podem parlar tant del no-lletrat al lletrat com un home no-lletrat esdevé un home lletrat, la diferència entre el primer enunciat i el segon es que el segon presenta l’home que suposa el subjecte i aquest no canvia. A més de l’home no-lletrat a l’home lletrat trobem el primer que és aquest en potencia, ja que segurament ho serà, però pot no ser-ho i el segon que és l’acte allò que ja és i l’acte es anterior a la potència i la relació entre ambdós és el moviment, és a dir, l’acte d’un ésser en potencia entran que està en potència, ja que les potències s’actualitzen progressivament

4) Aquesta teoria d’Aristòtil basada en la potencia i l’acte és molt similar al món intel·ligible de Plató, on l’acte es similar a la idea i la potencia seria semblant al món sensible on en aquest trobem un moviment on aquestes potències s'actualitzen progressivament i això dona lloc al canvi, a un món canviant que ja havia plantejat Heràclit anteriorment.

L'acte es allò que ja és i la forma és la privació, per això l'acte s'identifica amb un no - ésser absolut perquè del no - res no pot sortir res, en canvi, la privació s'identifica amb la potencia és a dir la possibilitat de ser o no i és per això que la privació com a manca és un - no ésser relatiu que pot arribar a ser .

Activitat 14

Què és primer l’ou o la gallina?

Reflexionant sobre la frase la primera resposta que obtinc és l’ou ja que és aquest qui posteriorment sinó hi ha un canvi donarà lloc a la gallina, és de la privació de no gallina que donarà lloc a la forma, és a dir a la gallina. Però també penso que ha d’haver una idea o forma de gallina anteriorment perquè l’ou acabi en gallina, és a dir la forma d’aquesta ha de tenir una inicialmente que pauti o configuri el que és la gallina i com a conseqüència d’aquesta trobessin a l’ou.

Tot i així aquesta és la meva reflexió personal que seguramente és il.lògica que el procés normal seria el canvi d’un no-ésser relatiu ja que sinó no es podria produir aquest, és a dir, l’ou en potència perquè aquest finalment provoqui l’acte que és la gallina, és a dir, allò que ja és. Però degut a la reflexió final de que l’acte és allò que ja és crec que si ja és potser era abans que l’ou, que donarà una gallina concreta, però la idea de gallina ja seria existent.