No puc dubtar del jo ja que el jo és el principi bàsic de l'existència, és a dir, el simple fet de pensar si puc dubtar del jo suposa pensar en aquesta suposició i implica existir, per tant el jo existeix. Aquesta és la raó que dona Descartes quan es planteja dubtar de tot per trobar allò del que no es pugui dubtar i aquest és el jo.
Sincerament, des del meu punt de vista crec que es coherentel que exposa Descartes en la seva teoria, idees que comparteixo ja que si jo afirmo que no hi ha res que existeix ja estic afirmant que existeix alguna cosa, per tant, trobem una realitat, sinó cauríem en un escepticisme radical. Sí que existeixen les coses, a més del jo, aquest és l'inici de la existència perquè compta amb la raó, amb el sent i el fet de que exercitant la seva ment afirma la seva pròpia existència.
El text del dubte metòdic i del cogito de Descartes tracta principalment del fet de dubtar. És a dir ell inicialment creia que les coses eren indubtablesi així arribaria a la veritat però s’adonà que la situació era a l’inversa , havia de dubtar-ho tot i allò indubtable seria la veritat, el que existia . S’adonà que això era ell , el jo
Títol: El jo és indubtable, existeix
3) En aquest fragment titulat el dubte metòdic i el cogito de Descartes es centra principalment en la recerca de la veritat, del que realment és evidència.
Primerament, ell es planteja que hauria de seguir les opinions pel que fa al costum i aquestes fossin indubtables i així cercaríem la veritat, però s’adonà que hi havia un altre procés a l’inversa centrat en el dubte de tot i a la fi aconseguiria allò que és indubtable.
Per això vaig haver de partir de la base que els sentits de vegades ens poden enganyar, que els bons no sempre encerten en els seus raonaments, per tant, puc dubtar fins i tot de la ciència concretament en el text de la geometria.També puc arribar a pensar que tot és imaginari, és un somni i no és real, però ja he pensat, és a dir, per poder creure que tot el que ens envolta no és real hem hagut de pensar i això ja implica la existència d’un ho indubtable que és el que pensa i això és una veritat o evidència clara (jo penso doncs jo sóc).
4) Aquesta teoria de Descartes es centra en la teoria del dubte metòdic que es configura en 3 parts: la primera centra en un dubte dels sentits ja que de vegades els coneixements que ens arriben a través dels sentits ens poden enganxar. El segon dubte es centra en que si els sentis ens poden enganyar ens podem trobar en una situació que no distingim el somni de la vigília, per tant que ens trobessin en un móndefantasia i il·lusió i el tercer dubte és el de les veritats matemàtiques on fins i tot amb d'hipòtesi del Deu enganyador dubte d’aquest i el disculpa amb la hipòtesi d’un geni maligne que ens enganya i manipula.
Aquestes tres desemboquen en la conclusió del fet de pensar i un cop penses existeix un jo i es aquest la evidencia o realitat.
Aquesta teoria es podria comparar amb Plató al qual també creu que el món sensible és un món aparent que no proporciona la veritat i amb la plantejadaper Sant Agustí “si m’erro soc”, però no tant anomenada ja que aquesta no era un tema central en la seva filosofia.
El text les regles del mètode que pertanyenal discurs del mètode, ens mostra una idea principal i és que el coneixement no es pot aconseguir gràcies a moltes regles ja que crea confusió sinó amb poques concretes i clares. Les suficients per encaminar-noscap a la veritable evidència.
Títol: Quatre regles, camí a la evidència
3) En aquest text o fragment les regles del mètode que pertany al discurs del mètode de Descartes on presenten primerament una idea bàsica i és que el coneixement no es pot adquirir amb multitud de lleis, ja que aquestes poden donar lloc a excuses o al dubte per això, cal establir-ne poques però suficients degut a la seva claredat. Aquetes consten de 4. La primera creu que no hem d'acceptar una veritat fins que aquesta sigui molt clara i indestructible,la segona es centra en realitzar un anàlisi, és a dir, separar o dividir la informació en diverses parts per tal de que aquesta sigui més clara i així arribar als conceptes o elements bàsics. La tercera és una oposició a la segona esmentada anteriorment, una síntesi per tal de conduir els pensament més simples als més complexos d'una manera gradual i finalment realitzar una revisió o comparació de l'anàlisi i de la síntesi que es centra en una enumeració de l'anàlisi i una revisió de la síntesi.
4) Aquest fragment pertany a la teoria cartesiana que concep que podem arribar a la veritat guiant la raó, és a dir, tots tenim una intel·ligència i és aquesta la que ens ha d'obrir el camí o encaminar-nos cap al veritable coneixement i aconseguir tenint en compte les quatre regles que són les que ens explicaran com s'han de conèixer les coses. Descartes també concep el coneixementcom Aristòtil i Plató, és a dir universal, necessari i etern i no com els sofistes que creuen que aquest és relatiu i que varia ja que és el resultat d'un procés canviant.
