Activitat 21

Fal·làcies

S’utilitza per designar aquelles argumentacions que són incorrectes però que semblen correctes.

Tipus:

Preguntes complexes

- Comporten pressuposicions.

- Es fan per parar una trampa i ofuscar al interlocutor i així aconseguir que admeti afirmacions que es poden utilitzar en contra seu.

Argument ad ignoratian

- Un argument és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat o bé un enunciat és cert perquè ningú no ha demostrar que és fals.

- Si utilitzem paraules com potser ja no és fal·làcia.

Argument circular

- Consisteix en fer una declaració i defensar-la presentant raons que signifiquen el mateix que la primera asserció.

- A vegades són defectuoses perquè no ajuden a aconseguir l’objectiu del diàleg.

Argument ad hominem

- Pretén refutar l’opinió aliena atacant la persona que la manté al·legant únicament suposats defectes o vicis de la persona que parla.

- O el tu quoque <> rebatre les raons de l’altra persona al·legant que pateix el mateix defecte.

Argument d’autoritat

- Defensa una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a una autoritat que la defensa.

- Mira de suprimir respostes crítiques que es puguin presentar.

Argument ad baculum

- Són els que presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones per realitzar una determinada opinió o consell o prescripció.

Argument ad populum

- Es recorre a provocar l’entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que sosté el parlant sense aportar cap prova.

- Es juga amb els sentiments dels altres

Argument ex populo

- Es basa en defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d’acord.

- Tenen força persuasiva, encara que no són vàlids deductivament.

Argument de la falsa causa

- La va explicar D. Hume en el segle XVIII. Està molt relacionat amb el sorgiment de les supersticions.
S’estableix una connexió? Causa-efecte sense base empírica suficient.

- A és la causa de B perquè A precedeix temporalment B.

La generalització precipitada

- Consisteix a passar d’una proposició particular a una proposició universal.

- Podria ser correcte únicament si es comprovessin tots els casos possibles però com que això és impossible la majoria de les vegades, llavors és fal·làcia.

Argument de pendent relliscós

- Són els anomenats efecte dominó.

- Els successos s’encadenen els uns als altres i abans de prendre una decisió és necessari valorar les conseqüències que se’n deriven.

Activitat 20

Preguntes Tema 7

Pàg 139

- Quants elements constitueixen el nostre univers simbòlic? Posa’n exemples.

Els mites, la religió, la ciència, el llenguatge, l’ètica, la política i l’art.

- Què passaria si no disposéssim de fantasia?

Passaria que l’home no s’introduiria a la cultura i a la civilització .

Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?

Si, perquè he pogut sortir-ne de problemes gràcies a que m’ha ajudat a comunicar-me amb el meu món interior.

- Explica l’expressió <> de realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra?

Percepció basada en límits de la nostra constitució biològica i interessos immediats, no són conscients ni mediten.

La nostra és una percepció basada en el pensament.

- En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?

En tots els nostres àmbits, ja que ens introdueix a una cultura i a un món interior.

Activitat 19

Definicions

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie i és únic i irrepetible.

Individualisme possessiu: és l’ individu propietari de si mateix i les seves capacitats i no deu res a les societats per a elles.

Sociabilitat natural: és una teoria defensada per Aristòtil i es basa en que l’ésser humà necessita la societat, aquest no s’entén fora d’ ella ja que li aporta una cultura per realitzar-se amb les seves capacitats pròpies.

Contractualisme: és una teoria defensada per Hobbes, Loche, Rousseau que es basa en que l’ésser no es sociable per naturalesa i que la societat és fruit d’un acord o contracte entre els éssers humans.

Pacte social Rousseau : afirma que existeix un estat de natura lliure i que pactem per entrar en societat. Planteja que la bondat de l’ésser humà és en estat de natura i que la societat corromp l’ésser.

Voluntat general: és aquella que s’obté un acord de tothom orientada cap el bé comú. Rousseau deia que nosaltres donàvem la nostra llibertat natural a la voluntat general perquè aquesta ens donés llibertat civil.

Antropologia sociable: ciència que estudia l’ésser humà la manera de viure i l’evolució d’aquestes. Interpreta expressions culturals i intenta comprendre’n el significat i intenta reproduir l’evolució d’aquest ésser humà.

Socialització primària: és la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.

Cultura: conjunt d’artefactes creences, valors, costums, tradicions , formes de conducta que un determinat grup humà accepta com a pròpies.

Subcultura: dins de cada cultura existeixen diferencies ja que les persones que la formen o que hi participen no la viuen de la mateixa manera.

Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternativa

Civilització Huntington: és el progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament.

Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Xenofòbia: és l’odi envers als estrangers

Racisme: creença en la existència de races superiors i races inferiors. Consideren que altres races són diferents.

Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu al pobre

Relativisme cultural: proposa analitzar les diverses cultures des de els seus propis valors i no des d’una cultura aliena i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Interculturalisme: té relació amb l’actitud que adoptem davant el multiculturalisme que és la presencia de diferents cultures en un mateix territori.

Activitat 18

Activitats pàg 133

Nº1

Què creus que volem dir amb expressions com les següents?

És una persona molt culta: és una persona que té molts coneixements de moltes matèries i de l’actualitat.

Aquest no té cultura: és un analfabet i no es preocupa per millorar els seus coneixements

La nostra cultura és molt rica: que té molta informació i valors interessant per conéixer.

La cultura de masses ha produït la teleporqueria: La cultura basada en els gustos dels telespectadors bàsics en quant a coneixement ha produït la teleporqueria.

És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista: sigui més propera al nivell de població, a la classe obrera de classe mitjà.

Tots els éssers humans són subjectes culturals: tots estem envoltats de cultura I en formem part.

Nº3

Analitza el contingut I indida com la valoraria algú amb actitud intercultural.

Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. Relativisme cultural

Intercultural: Jo et tolero a tú i els teus costumns i intento comprendrel’s, per tant, que tots poguem conviure junts i obrir la ment.

Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida. Enocentrisme ( xenofobia)

Intercultural: han de viure d’acord a les seves formes a les nostres i acceptant-nos mutuament.

És normal que apareguin barris aillats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida propia: no hi veig res de negatiu. Relativisme cultural

Intercultural: Hauriem de comprendre la seva forma de vida, cada ésser crea la seva.

Com han de tenir feïna els immigrants si no en tenim nosaltres. Racisme

Intercultural: no són una raça inferior poden aconseguir feïnes molt dignes que també fossin per nosaltres.

És imposible entrendre’s amb els paios! Paralisi cultural

Intercultural: És possible hem de basar-nos en el diàleg.

Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Que podem fer-hi nosaltres? Racisme.

Intercultural: Podem comprendrel’s perquè a la vida mai se sap i un día nosaltres podem ser també immigrants que volem un futur millor per als nostres fills.

Activitat 17

De quina manera podem conviure amb altres cultures?

Com deia Huntington en un fragment del cap 12 del seu llibre “ El choque de civilizaciones” hem de ser conscients que som una societat humana universal i això dona lloc a que també siguem diferents civilitzacions amb característiques i ideologies ben diferenciades. Aquest fet genera un problema i és que una s’imposa a l’altre, encara que una sigui respetada, sempre un model donarà més ben fruits i resultats i per aquest motiu serà la més comuna o serà la ideologia que es reflecteix en les potències més importants del món, però aquesta situació ha experimentat una sèrie de canvis i és que actualment i cada vegada més les civilitzacions orientals amb principis basats fonamentalment en la religió com és el cas de països islàmics o asiàtics, comencen ha actuar i demanar un protagonisme i un paper en aquest món, no només en ideologies sinó també en models econòmics.

Per tant, és evident que hem de conviure amb altres cultures i avui en dia Espanya és un dels països que més ha experimentat un creixement demogràfic degut a aquestes emigracions, és per això, que som conscients d’aquest, però si cal dir que és difícil conviure amb persones tan diferents a la nostra cultura i que tant, el pais que acull aquestes persones com ellas han de patir uns processos d’adaptació força difícils.

Malgrat tot, en la història sempre tots els pobles han emigrat d’un lloc a un altre per millorar la seva calitat de vida, per tant, com som o hauriem de ser comprensius davant d’aquest esforç només hem de posar-nos a la pell dels altres per poder sentir una quarta part dels qui venen a Espanya amb ganes de treballar i ser un més, si és així amb respecte vers als altres podem conviure tots en pau i és la millor manera de crear un món nou.

Activitat 16

Breu resum dels textos de Samuel P Huntington

Resum del text cap 4

Ens parla breument del que ell creu que succeïra d’aquí uns anys on s’acabara l’era del progrés dominada per els països occidentals per entrar en una dominada per països asiàtics i islàmics que es basen en un resorgiment de la religió.

Resum del text cap 12

Aquest fragment del text ens parla de que la societat humana és universal per el simple fet de que és humana i que partit d’aquesta base el que hauriem de promoure són les característiques comunes de les societats ja hem de ser conscients que vivim en un món de múltiples civilitzacions i cultures.

Activitat 15

Antropología cultural

Objectiu: comprendre millor l’espècie humana com a individus d’un porcés de socialització.

Les primeres societats

- eren igualitaries, basaven

la seva supervivencia en

la caça i la recol.lecció.

- Vivien en cabanes, coves...

i gràcies a les mostres artístiques

Sabem les seves creences.

- Tenien una economia d’intercanvi

I reprocitat ( tot per la comunitat).

Tenen un cap és un home amb

Experiencia que fa de mediador

entre els iguals.

Les societats agrícoles:

Sorgeixen per canvis mediambientals

que obliguen als pobladors a buscar

noves solucions i fer servir nous recursos.

Això dona lloc a:

- Una economia d’acumulació i redistribució controlada

- Un cap de la tribu que te el poder suficient per recollir i alimentar

a la població. També sol ser un líder guerrer.

Els Estats naixents

Sorgeixen a l’Orient Mitjà entrant en l’Edat de bronze.

Per passar de societats primitives a Estats han de donar-se unes condicions:

- una forta centralització del poder

- una estratificació social més gran

- una clara divisió de funcions

- una desigualtat en la distribució de la riquesa

- un desenvolupament urbanístic

- un notable creixement cultural.

En els llocs on sorgeix un Estat o

una nova forma d’orgnatizació social

les condicions de vida milloren.