dilluns, 2 de febrer del 2009

Activitat 21

Fal·làcies

S’utilitza per designar aquelles argumentacions que són incorrectes però que semblen correctes.

Tipus:

Preguntes complexes

- Comporten pressuposicions.

- Es fan per parar una trampa i ofuscar al interlocutor i així aconseguir que admeti afirmacions que es poden utilitzar en contra seu.

Argument ad ignoratian

- Un argument és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat o bé un enunciat és cert perquè ningú no ha demostrar que és fals.

- Si utilitzem paraules com potser ja no és fal·làcia.

Argument circular

- Consisteix en fer una declaració i defensar-la presentant raons que signifiquen el mateix que la primera asserció.

- A vegades són defectuoses perquè no ajuden a aconseguir l’objectiu del diàleg.

Argument ad hominem

- Pretén refutar l’opinió aliena atacant la persona que la manté al·legant únicament suposats defectes o vicis de la persona que parla.

- O el tu quoque <> rebatre les raons de l’altra persona al·legant que pateix el mateix defecte.

Argument d’autoritat

- Defensa una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a una autoritat que la defensa.

- Mira de suprimir respostes crítiques que es puguin presentar.

Argument ad baculum

- Són els que presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones per realitzar una determinada opinió o consell o prescripció.

Argument ad populum

- Es recorre a provocar l’entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin el seu assentiment al que sosté el parlant sense aportar cap prova.

- Es juga amb els sentiments dels altres

Argument ex populo

- Es basa en defensar un determinat punt de vista al·legant que tothom hi està d’acord.

- Tenen força persuasiva, encara que no són vàlids deductivament.

Argument de la falsa causa

- La va explicar D. Hume en el segle XVIII. Està molt relacionat amb el sorgiment de les supersticions.
S’estableix una connexió? Causa-efecte sense base empírica suficient.

- A és la causa de B perquè A precedeix temporalment B.

La generalització precipitada

- Consisteix a passar d’una proposició particular a una proposició universal.

- Podria ser correcte únicament si es comprovessin tots els casos possibles però com que això és impossible la majoria de les vegades, llavors és fal·làcia.

Argument de pendent relliscós

- Són els anomenats efecte dominó.

- Els successos s’encadenen els uns als altres i abans de prendre una decisió és necessari valorar les conseqüències que se’n deriven.