L’ésser humà sol ser sociable per naturalesa ja que viu i conviu dins d’una societat en la qual ha de sobreviure i per tant, ha de percebre la necessitat de companyia per mitjà del llenguatge i la comunicació. En efecte aquestaimpulsa a l’éssera començar a ser sociable.
D’una altra banda les éssers humans tenim uns principis ètics i morals propis de la nostra espècie i que cap altre ésser posseix, tot i que tenim altres característiques que compartim amb animals gregaris com les formigues com és l’organització i la supervivència dins la nostra societat.
Podriem reflexionar i arribar a la conclusió que quan un ésser humà mostra uns principis o la seva naturalesa moral, ja té la base que condiciona a l’ésser en aquella societati per tant, ens mostra un dels altres aspectes per el que podriem considerar l’ésser humà sociable per naturalesa i naixement, mitjançant un estímul resposta i amb els quals la supervivència en aquest món es fa més fàcil i cómode i dona una satisfacció a l’hora de poder sentir-se sociable entre els nostres iguals.
Aquest fragment ens parla de l’individualisme i els seus fonaments com són que l’individu és lliure o poseeix llibertat i per tant, no depén dels altres a no ser que ell vulgui mantenir relacions sense una llibertat i tenin en compte que cap individu és propietat de la societat ni té obligacions o ha de donar explicacions a aquesta.
Títol: Fonaments de l’invidualisme possessiu.
3) Aquest fragment pertany a la teoría política de l’individualisme possessiu d’una adaptació de Crawford Mapherson que es basa en els fonaments d’aquest i mostren una sèrie de proposicions, com que cap individu depen de ningú ni de la societat malgrat aquest ho vulgui i llavors això canvïa però cal tenir en compte que, cada persona és responsable de ell mateix i de les seves capacitats, per tant, cadascú busca el seu benefici particular i en quan a la frase del text “ la societat humana consisteix en una sèrie de relacions mercantils “ fa referènciaa que la societat és un conjunt d’individus propiertais que es relacionen entre ells i quan realitzen un intercanvi de béns i serveis estan donan un mercat lliure, per això com la societat es basa en el capitalisme i el consumisme cada vegada que cada ésser realitzi aquesta acció converteix a la societat en mercats lliures. A més destaquem que també són lliures degut a que hi ha llibertat entre els ciutadans.
4) Aquest text pertany a l’individualisme possessiu que es basa en cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles. És lliure de la societat al contrari de l’individualisme altruista o cooperatiu que és aquell que no és solidari o que es basa en un col.lectivisme que anul.la la individualitat respectivament. Per tant, per buscar l’equilibri ha d’haver una entre llibertat i igualtat.
Raó teòrica: aquella que s’orienta cap a la contemplació de món cap al coneixement de la realitat.
Raó pràctica: s’orienta cap a l’acció, s’oposa i s’imposa a les passions i s’orienta cap a la consecució d’un idel moral.
Metafísica: forma part de la filosofia teórica i es basa entot allò que hi ha més enllà de la experiència.
Ultimitat:característica de la metafísica que es basa en arribar a les respostes radicals.
Subjecte: protagonista de l’acció
Opinió ( Kant ): estat del coneixement en què el subjecte considera quelcomcom a cert però no té seguretat. Exemple: no estic convençut que x és vertader i no puc convencer als altres de que x ho
és.
Interés empancipador: es basa en alliberar als éssers humans de la dominació i repressió.
Dogmatisme: és una possibilitat de coneixemnt que es basa en poder arribar a la veritat absoluta
Escepticisme moderat: ens hem de comportar d’acord amb allò que és probable.
Criticisme:podem obtenir coneixements certs però hem d’intentar contrastar els nostres coneixements amb la realitat.
Perspectivisme: cada perspectiva és un punt de vista de la realitat i podem arribar al coneixement agrupant-les totes.
Realisme: defensa que es basa en poder conèixer la realitat tal com és.
Idealisme: es basa en no poder conèixer la realitat tal com és sino com és com es mostra.
Noesi: és l’acte de pensar això. És la conciencia com a facultat que coneix.
Prejudici: judicis previs que adquirim per educació, cultura, societat... i que són constitutius del coneixement.
Ignorancia: estat de la ment sobre el desconeixement d’un assumpte.
Autoritat:acceptem una cosa com a certa perquè algú experimentat en la materia ens ho diu.
Evidència sensible: criteri que considera que és cert allò que ve donat per els sentits i creus que és així.
Adequació: és la teoria del sentit comú, és a dir, concordança entre el pensament i la realitat.
Coherència: es basa en que la veritat depén del context en que es troba.
Pragmatisme: és una possibilitat de coneixement que es basa en que una cosa es verdadera i és útil.
Concens: acord en que arriben uns interlocutors en condicions ideals del diàleg.
Contingència:tot allò que és però no pot ser-ho, és contrari a necessitat.
Realitat virtual: referir-nos al conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic.
El realisme es basa en totes aquelles coses que existeixen perquè les podem veure, percebre i per tant captem amb els sentits i gràcies això arribem a conèixer la cosa en si. Si reflexionem sobre la pregunta allò què és virtual és real? Segons els principis o fonaments del realisme jo considero que no ho és, perquè podem veure, tocar i utilitzar suports digitals o virtuals i són aquests els que ens mostren com fer ús d’un altre món desconegut per a nosaltres fins fa poc temps. Però això només implica una utilitat, molt diferent a poder arribar al fin de l’obejcte, la qual cosa és més difícil segons el meu punt de vista, ja que jo penso que les coses virtuals són eïnes de treball que ens són d’utilitat però no reals ja que percem la màquina, eïna o mecanisme que plasma aquest nou món digital o virtual del qual guadim i el tenim a l’abast de gairabé tothom però són aquests els que sí són reals, no la virtualitat. Aquesta només és un fenomen que es representa en aquests aparells i que gràcies això també cal dir-ho podem conèixer fets més enllà de la nostra realitat.
Quina relació s’estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones?
Crec que la relació entre la veritat i la vida és que la veritat és una propietat de les nostres vides per tant és una adequació a la vida que vivim.
Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
El pragmatisme creu que una idea o creença es certa o veritat quan és adequada a poder-se contrastar o corrovorar.
Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per pragmàtic? Quina?
Si, sobretot en l’última línia on es parla de verificació i validació i tornen a inssistir en que són conseqüencies pràctiques de la idea verificada i validada, i que per tant, tenen molt presents els fonaments del pragmatisme de que tot és cert quan és útil.
Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüencies pràctiques? Raona la resposta.
Si, perquè poden haver idees pràctiques desde diferents punts de vista i ja no ho han de ser, sinó només han de poder-se comprovar tenin en compte que aquesta qüestió és subjectiva, tot i així jo crec que tot el que pot està escrit en un llibre o una novel.la és cert.
Poder arribar a conèixer és una de les preguntes que ens planteja la filosofia i des de el meu punt de vista, penso que en el moment en que neixem ja som subjectes i tenim l'oportunitat de conèixer a altres objectes que ens envolten, però hem de tenir en compte que aquest és un tipus de coneixement al qual no hi estem acostumats. Per a nosaltres la paraula conèixer fa referència a arribar fins al fons de l'objecte, per tant, saber tot sobre ell. A l'hora de reflexionar sobre aquest hem de tenir en compte que no només hi ha coneixement si arribem al fi d'un objecte, si més no, pot ser fins i tot al contrari.
Per això hem de ser conscients que cada petita acció que realitzem sense adonar-nos estem coneixent, encara que sigui d'una manera inconscient.
Finalment acabo reiterant que per mi si es pot arribar a conèixer perquè tot el que ens envolta és coneixement que sense pensar adquirim a cada instant.
Idees principals Depén de la situació on tu et trobis la teva manera de veure les coses canvia, per tant, segons la perspectiva que tinguis podries arribar a una part de la veritat. Cap de les dos perspectivas és la veritat, ja que faltaria una tercera que la proporcionés.
Títol: Les veritats s’aconseguiexen amb diferents perspectivas
3)Desenvolupa: Aquest fragment del llibre el tema de nuestro tiempo de l’autor Ortega y Gasset ens presenta un exemple com podem comprovar a les primeres i segones línes que diu que dos homes miren el mateix paisatge, des de dos punts de vista diferents i no veuen el mateix, per tant, diu el que cada home veu ho considera la seva veritat, però aquesta no arriba a ser veritat absoluta perquè ha estat mirada des de dos punts o perspectivas diferents i per aquest motiu sempre faltarà quelcom en la veritat. Es necesita una altre perspectiva que pugui ajuntar les dos veritats i treure’n una. Cal tenir en compte que aquesta perspectiva que fa la nostra veritat confusa és un dels components de la realitat i sense el punt de vista de cada persona, individu… no hi existiria la conquista d’aquesta veritat. En conclusió l’aportació de cadascun ajuda a crear allò que necessitem i és important.
4) Aquest text pertany al perspectivisme que es basa en que si es pot arribar al coneixement de la realitat però conjugant diferents perspectivas i si juntem totes tenim la veritat. Aquesta es diferència del dogmatisme ja que es basa en la posició dels que estan segurs de conèixer, per tant, arriban a la veritat absoluta o una altra teoria tot contraria com és l’escepticisme que manté que no es pot arribar a la veritat i per tant, creu que és impossible obtenir coneixements fiables.
