Activitat 18

Activitats pàg 133

Nº1

Què creus que volem dir amb expressions com les següents?

És una persona molt culta: és una persona que té molts coneixements de moltes matèries i de l’actualitat.

Aquest no té cultura: és un analfabet i no es preocupa per millorar els seus coneixements

La nostra cultura és molt rica: que té molta informació i valors interessant per conéixer.

La cultura de masses ha produït la teleporqueria: La cultura basada en els gustos dels telespectadors bàsics en quant a coneixement ha produït la teleporqueria.

És necessari que la cultura sigui més popular i menys elitista: sigui més propera al nivell de població, a la classe obrera de classe mitjà.

Tots els éssers humans són subjectes culturals: tots estem envoltats de cultura I en formem part.

Nº3

Analitza el contingut I indida com la valoraria algú amb actitud intercultural.

Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. Relativisme cultural

Intercultural: Jo et tolero a tú i els teus costumns i intento comprendrel’s, per tant, que tots poguem conviure junts i obrir la ment.

Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida. Enocentrisme ( xenofobia)

Intercultural: han de viure d’acord a les seves formes a les nostres i acceptant-nos mutuament.

És normal que apareguin barris aillats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida propia: no hi veig res de negatiu. Relativisme cultural

Intercultural: Hauriem de comprendre la seva forma de vida, cada ésser crea la seva.

Com han de tenir feïna els immigrants si no en tenim nosaltres. Racisme

Intercultural: no són una raça inferior poden aconseguir feïnes molt dignes que també fossin per nosaltres.

És imposible entrendre’s amb els paios! Paralisi cultural

Intercultural: És possible hem de basar-nos en el diàleg.

Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Que podem fer-hi nosaltres? Racisme.

Intercultural: Podem comprendrel’s perquè a la vida mai se sap i un día nosaltres podem ser també immigrants que volem un futur millor per als nostres fills.

Activitat 17

De quina manera podem conviure amb altres cultures?

Com deia Huntington en un fragment del cap 12 del seu llibre “ El choque de civilizaciones” hem de ser conscients que som una societat humana universal i això dona lloc a que també siguem diferents civilitzacions amb característiques i ideologies ben diferenciades. Aquest fet genera un problema i és que una s’imposa a l’altre, encara que una sigui respetada, sempre un model donarà més ben fruits i resultats i per aquest motiu serà la més comuna o serà la ideologia que es reflecteix en les potències més importants del món, però aquesta situació ha experimentat una sèrie de canvis i és que actualment i cada vegada més les civilitzacions orientals amb principis basats fonamentalment en la religió com és el cas de països islàmics o asiàtics, comencen ha actuar i demanar un protagonisme i un paper en aquest món, no només en ideologies sinó també en models econòmics.

Per tant, és evident que hem de conviure amb altres cultures i avui en dia Espanya és un dels països que més ha experimentat un creixement demogràfic degut a aquestes emigracions, és per això, que som conscients d’aquest, però si cal dir que és difícil conviure amb persones tan diferents a la nostra cultura i que tant, el pais que acull aquestes persones com ellas han de patir uns processos d’adaptació força difícils.

Malgrat tot, en la història sempre tots els pobles han emigrat d’un lloc a un altre per millorar la seva calitat de vida, per tant, com som o hauriem de ser comprensius davant d’aquest esforç només hem de posar-nos a la pell dels altres per poder sentir una quarta part dels qui venen a Espanya amb ganes de treballar i ser un més, si és així amb respecte vers als altres podem conviure tots en pau i és la millor manera de crear un món nou.

Activitat 16

Breu resum dels textos de Samuel P Huntington

Resum del text cap 4

Ens parla breument del que ell creu que succeïra d’aquí uns anys on s’acabara l’era del progrés dominada per els països occidentals per entrar en una dominada per països asiàtics i islàmics que es basen en un resorgiment de la religió.

Resum del text cap 12

Aquest fragment del text ens parla de que la societat humana és universal per el simple fet de que és humana i que partit d’aquesta base el que hauriem de promoure són les característiques comunes de les societats ja hem de ser conscients que vivim en un món de múltiples civilitzacions i cultures.

Activitat 15

Antropología cultural

Objectiu: comprendre millor l’espècie humana com a individus d’un porcés de socialització.

Les primeres societats

- eren igualitaries, basaven

la seva supervivencia en

la caça i la recol.lecció.

- Vivien en cabanes, coves...

i gràcies a les mostres artístiques

Sabem les seves creences.

- Tenien una economia d’intercanvi

I reprocitat ( tot per la comunitat).

Tenen un cap és un home amb

Experiencia que fa de mediador

entre els iguals.

Les societats agrícoles:

Sorgeixen per canvis mediambientals

que obliguen als pobladors a buscar

noves solucions i fer servir nous recursos.

Això dona lloc a:

- Una economia d’acumulació i redistribució controlada

- Un cap de la tribu que te el poder suficient per recollir i alimentar

a la població. També sol ser un líder guerrer.

Els Estats naixents

Sorgeixen a l’Orient Mitjà entrant en l’Edat de bronze.

Per passar de societats primitives a Estats han de donar-se unes condicions:

- una forta centralització del poder

- una estratificació social més gran

- una clara divisió de funcions

- una desigualtat en la distribució de la riquesa

- un desenvolupament urbanístic

- un notable creixement cultural.

En els llocs on sorgeix un Estat o

una nova forma d’orgnatizació social

les condicions de vida milloren.

Activitat 14

L’ésser humà és sociable per naturalesa?

L’ésser humà sol ser sociable per naturalesa ja que viu i conviu dins d’una societat en la qual ha de sobreviure i per tant, ha de percebre la necessitat de companyia per mitjà del llenguatge i la comunicació. En efecte aquesta impulsa a l’ésser a començar a ser sociable.

D’una altra banda les éssers humans tenim uns principis ètics i morals propis de la nostra espècie i que cap altre ésser posseix, tot i que tenim altres característiques que compartim amb animals gregaris com les formigues com és l’organització i la supervivència dins la nostra societat.

Podriem reflexionar i arribar a la conclusió que quan un ésser humà mostra uns principis o la seva naturalesa moral, ja té la base que condiciona a l’ésser en aquella societat i per tant, ens mostra un dels altres aspectes per el que podriem considerar l’ésser humà sociable per naturalesa i naixement, mitjançant un estímul resposta i amb els quals la supervivència en aquest món es fa més fàcil i cómode i dona una satisfacció a l’hora de poder sentir-se sociable entre els nostres iguals.

Activitat 13

Comentari de text

Doc 1

L’individualisme possessiu

Idees principals:

Aquest fragment ens parla de l’individualisme i els seus fonaments com són que l’individu és lliure o poseeix llibertat i per tant, no depén dels altres a no ser que ell vulgui mantenir relacions sense una llibertat i tenin en compte que cap individu és propietat de la societat ni té obligacions o ha de donar explicacions a aquesta.

Títol: Fonaments de l’invidualisme possessiu.

3) Aquest fragment pertany a la teoría política de l’individualisme possessiu d’una adaptació de Crawford Mapherson que es basa en els fonaments d’aquest i mostren una sèrie de proposicions, com que cap individu depen de ningú ni de la societat malgrat aquest ho vulgui i llavors això canvïa però cal tenir en compte que, cada persona és responsable de ell mateix i de les seves capacitats, per tant, cadascú busca el seu benefici particular i en quan a la frase del text “ la societat humana consisteix en una sèrie de relacions mercantils “ fa referència a que la societat és un conjunt d’individus propiertais que es relacionen entre ells i quan realitzen un intercanvi de béns i serveis estan donan un mercat lliure, per això com la societat es basa en el capitalisme i el consumisme cada vegada que cada ésser realitzi aquesta acció converteix a la societat en mercats lliures. A més destaquem que també són lliures degut a que hi ha llibertat entre els ciutadans.

4) Aquest text pertany a l’individualisme possessiu que es basa en cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles. És lliure de la societat al contrari de l’individualisme altruista o cooperatiu que és aquell que no és solidari o que es basa en un col.lectivisme que anul.la la individualitat respectivament. Per tant, per buscar l’equilibri ha d’haver una entre llibertat i igualtat.

Activitat 12

Definiciones del tema 2

Raó teòrica: aquella que s’orienta cap a la contemplació de món cap al coneixement de la realitat.

Raó pràctica: s’orienta cap a l’acció, s’oposa i s’imposa a les passions i s’orienta cap a la consecució d’un idel moral.

Metafísica: forma part de la filosofia teórica i es basa en tot allò que hi ha més enllà de la experiència.

Ultimitat: característica de la metafísica que es basa en arribar a les respostes radicals.

Subjecte: protagonista de l’acció

Opinió ( Kant ): estat del coneixement en què el subjecte considera quelcomcom a cert però no té seguretat. Exemple: no estic convençut que x és vertader i no puc convencer als altres de que x ho

és.

Interés empancipador: es basa en alliberar als éssers humans de la dominació i repressió.

Dogmatisme: és una possibilitat de coneixemnt que es basa en poder arribar a la veritat absoluta

Escepticisme moderat: ens hem de comportar d’acord amb allò que és probable.

Criticisme: podem obtenir coneixements certs però hem d’intentar contrastar els nostres coneixements amb la realitat.

Perspectivisme: cada perspectiva és un punt de vista de la realitat i podem arribar al coneixement agrupant-les totes.

Realisme: defensa que es basa en poder conèixer la realitat tal com és.

Idealisme: es basa en no poder conèixer la realitat tal com és sino com és com es mostra.

Noesi: és l’acte de pensar això. És la conciencia com a facultat que coneix.

Prejudici: judicis previs que adquirim per educació, cultura, societat... i que són constitutius del coneixement.

Ignorancia: estat de la ment sobre el desconeixement d’un assumpte.

Autoritat: acceptem una cosa com a certa perquè algú experimentat en la materia ens ho diu.

Evidència sensible: criteri que considera que és cert allò que ve donat per els sentits i creus que és així.

Adequació: és la teoria del sentit comú, és a dir, concordança entre el pensament i la realitat.

Coherència: es basa en que la veritat depén del context en que es troba.

Pragmatisme: és una possibilitat de coneixement que es basa en que una cosa es verdadera i és útil.

Concens: acord en que arriben uns interlocutors en condicions ideals del diàleg.

Contingència: tot allò que és però no pot ser-ho, és contrari a necessitat.

Realitat virtual: referir-nos al conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic.