Activitat 7

Doc 10.

Comentari de text.

Idees principals:

Les idees més principals són la funció de la filosofia, l’aclariment de que la filosofia no pretén crear-ne més proposicions sino al revés intentar buscar solucions i per últim a partir de que has buscat solucions aquestes, la filosofia no sembla tan confusa ni fa que els nostres pensaments es tanquin sino al revés obra, delimita i aclareix aquests.

Títol : La funció de la Filosofia

3) Aquest fragment de l’obra Tractatus-logico philosoficus de la primera època de Wittgenstein ens parla principalment de la funció de la filosofia, concretament ho fa a la primera línia on diu que és l’aclariment lògic del pensament i per tant, ens aporta una visió totalment diferent al que pensavem sobre el resultat o la finalitat de la filosofia que no és més que aclarir les proposicions filosòfiques, no crear-ne més. D’aquesta manera el pensament que sol ser confús i opac a l’hora de filosofar es torna més clar i intenta obrir-se a nous horitzons en el camp de la filosofia. És evident que les idees que va plasmar Wittgenstein en la seva primera època amb les de la segona són diferents ja que en aquesta última fa referència a investigacions filosòfiques.

En quant a la frase “La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos” crec que el que ens vol plasmar és que tot el que es pot dir ja ho diu la ciència per tal a la filosofia li pertoca un altre assumpte que és l’aclariment lògic dels pensaments.

4) En aquest text ens presenten la teoria de Wittgenstein basada en una branca del mètode analiticolingüístic, concretament en l’anàlisi formal i lògic, per tant d’aquí a l’aclariment lògic del pensament molt diferent al mètode racionalista que es basa en la primacia de la raó sobre l’experiència o encara més diferenciat amb el mètode hermèutic que es basa en l’art d’interpretar i comprendre el sentit dels textos, molt diferent al analiticolingüístic que utilitza la lògica com a mitjà.

Activitat 6

Definicions tema 1:

-->Saber ordinari: també denominat saber comú. És l’experiència de la vida quotidiana, sap el que però no el perquè

-->Saber científic: buscar l’organització sistemàtica del coneixement ni explicar perquè els fets són d’aquesta manera. Preocupa el perquè.

-->Saber filosòfic: és el conjunt preguntes filosòfiques mitjançant l’experiència i la raó.

-->Ciència: tipus de coneixement que aplica l’experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.

-->Mètode: manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi.

-->Axioma: principis fonamentals indemostrables dins del sistema axiomaticodeductiu.

-->Mètode hipoteticodeductiu: mètode de les ciències naturals basat en enuciats protocol.laris, lleis i teories. Parteix de una hipòtesis que cal contrastar a partir de l’experiència.

-->Hipòtesi: suposició provisional d’un aspecte que si es verifica es converteix en llei.

-->Llei: són enunciats universals que expresen el comportament o la relació que mantenen uns fènomens concrets d’una manera regular invariable.

-->Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles. A partir d’aquí s’executa una llei general.

-->Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat dels cosmos recorrent a forces sobre humanes.

-->Mètode empiricoracional: té dues fonts de coneixement el sentit i l’experiència. El sentit ens mostra la pluralitat i la raó s’encarrega d’unificar.

-->Empirisme: separa dues fonts de coneixement( l’experiència i la raó)

-->Idees innates: són aquelles que provenen de la raó(mètode racionalista) i no les hem aprés.

-->Mètode analiticolingüístic: anomenada filosofia de l’anàlisi del llenguatge i aclareix els enuncitats amb un sentit lògic.

-->Joc del llenguatge: tenen una sèrie de regles que són maneres diferents d’utilitzar el llenguatge. Models que describen situacions comunicatives lligades amb diferents formes de vida.

-->Hermenèutica no normativa: és aquella que posa normes a la comprensió.

-->Pretencions de validesa de la parla: són les normes que ha de posseir la comunicació humana segons la hermenèutica normativa( veritat, veracitat, intel.ligibilitat i correcció moral).

-->Ontologia: es basa en el tractat del ésser. Es dins la metafísica

-->Estètica: es dins de la filosofia pràctica que tracta sobre la bellesa.

Activitat 5

Doc 12

Per què l'existència de l'home actual és centrífuga i penúltima?
Perquè renuncia a adoptar actituds radicals i últimes, fuig de si mateix. No es preocupen dels problemes importants sinó de les coses quotidianes,

Quines conseqüències té per a nosaltres?
Si l'home fuig de si mateix, vol dir que no vol pensar ni plantejar-se el jo i d'aquesta manera no podem arribar a saber, ja que no serem conscient d'allò que no sabem, per tant, mai serem res. Ja que penso i per tant sóc, si fuig d'aquesta afirmació mai seré jo.

Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Si

Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soledat.
1.De veritat aquest món existeix?
2.Si fos així, la figura de Déu que tot ho pot salvar també?
3.És veritat que tots tenim un destí?
4.Es pot modificar?
5.Hi ha una altra vida no humana a l'univers?
6.Què passarà o que hi ha després de la mort?
7.Pot ser que tot sigui un somni i ens passem la vida somiant alguna cosa que arriba i se'n va però que no és de veritat?

Per Zubiri quin és el problema de la filosofia contemporània?
L'home no sol replegar-se sobre si mateix i si ho fa es queda enclavat en una espècie de situació transreal metafísica per la qual la seva fórmula intel.lectual és el gran problema.

Activitat 4 - 4.2

Els mètodes del saber científic

Mètode de les ciències formals:

Els hi preocupa la forma dels raonaments

ja que és el mètode de la deducció i la inducció.

S’anomena axiomaticodeductiu.

Mètode de les ciències naturals:

S’anomena hipoteticodeductiu i es

basa en la demostració inductiva.

Dins dels mètodes de ciències naturals hi ha de dos tipus:

- hipoteticodeductiuà s’estructura en enunciats protocol.laris, lleis i teories.

- Ciències socials - té unes característiques pròpies com que la capacitat de predicció és menor que en les naturals, que la generalització es menor degut a la diversitat dels fets humans i la neutralitat valorativa és impossible. Les tècniques poden ser quantitatives o qualitatives.

Hi ha dues classes d’enfocament metodògic:

- Explicar un fenòmen consisteix a conèixer les causes que el produeixen.

- Comprendre un esdeveniment consisteix en captar-ne el sentit.

Activitat 4 - 4.1

L’àmbit del saber

El saber és un contacte amb la realitat per distinguir-la I entendre-la.

Hi ha dues fonts del saber:

· Sensibilitatà allò que es capta a través dels sentits.

· Experiènciaà es troba mesclada amb la raó.

La ciència ha estat lligada a la filosofia, en el món grec aquesta era epistéme.

Es caracteritzava perquè eren coneixements:

- amb pretensions universals

- necessitat

- immutabilitat

- eternitat

Amb la Revolució Científica la ciència i la filosfia queden separades.

Es diferencien gràcies a l’experimentació i l’aplicació

de les matemàtiques.

Per això sabem que saber i ciència no s’identifiquen ja que hi ha formes racionals del saber que no són ciència com és el cas de la filosofia. Obstinar-se a dir que tot és ciència s’anomena cientifisme.

Hi ha dos tipus de ciència:

formals- tracten sobre el pensament. Ex: àlgebra

- empíriques - se centren en observar la realitat.

Aquestes es divideixen en Naturals i Socials Ex: Física, Sociología.

Activitat 3

Doc.4

Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Tenen en comú que les dos formen part del mètode hipoteticodeductiu i que totes dues són enunciats universals però la diferència és que les teories són conjunts de lleis i aquestes es basen en expressar comportaments que mantenen fenòmens d’una manera regular i invariable.

Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

Teoria de la evolucióà llei de Darwin

Activitat 2

Creieu que la filosofia és una ciència?


La filosofia és l'eina que necessitem els humans per canviar moltes de les activitats i fets que fan que el món on vivim es degradi i cada vegada ho faci amb més rapidesa.

Per tant la filosofia s'aproxima a la ciència perquè pot canviar les coses. La ciència s'encarrega d'estudiar i descobrir remeis sobre malalties o problemes mediambientals. La filosofia també s'encarrega d'estudiar i descobrir a través del pensament i la raó la manera de convèncer a la resta dels humans, que no estem creats per acceptar totes les desigualtats que ens envolten.

Sinó per fer entendre que d'una manera o una altre junts els fets es poden millorar i que la filosofia es la ciència que cadascú crea per opinar, raonar i actuar en aquest món.

Activitat 1

La filosofia una possible resposta a les nostres inquietuds?

Fins fa uns minuts mai a la meva vida havia sentit la paraula filosofia i molt menys saber-ne de que tracte per tant, no se definir-la però, si penso que em podrà ajudar i li podré treure profit durant la meva trajectòria. Perquè m'ensenyarà noves respostes a inquietuds, i la vegada penso que també em crearà més dubtes dels que podia tenir. M'obrirà el meu pensament , em contradirà moltes idees i m'aportarà moltes encara desconegudes.

Per tant em culturitzarà, em fascinarà i m'ajudarà a saber expressar-me per defensar la meva opinió encara que descobreixi que res del que pensava és així.

No se que és la filosofia però desprès d'haver llegit els fragments on parla d'ella crec que obrirà un nou món al meu cervell