Activitat 36

Comentari de text : La societat i l’estat


Idees principals :

El text de Hobbes explica principalment perquè una societat i els éssers humans necessiten un estat per poder viure d’una manera molt millor , oposant-nos o restringint-nos de les passions naturals pròpies dels humans i que no ens ajudarien a viure en societat.


Títol : La societat necessita l’estat per avançar



3) El text o fragment de Hobbes ens vol fer saber que primerament els éssers humans tenen unes passions naturals que estan més encaminades a l’orgull , a la parcialitat, vergonya… perquè aquestes no triomfin s’han d’imposar a una sèrie de restriccions que ens aportin una vida més grata on les passions no s’imposin sinó, uns convenis que han de complir, és a dir, l’aparició d’una justícia i per tal, la justícia implica unes normes i càstigs que s’hauran de complir per viure en societat. Ja que moltes de les lleis de la naturalesa es compleixen a partir d’unes condicions o càstigs que donen lloc a que els éssers humans les observin i d’aquesta manera les compleixin

Per viure en societat cal tenir uns representants d’aquesta que s’imposin a altres éssers per conservar aquests drets i deures establerts i d’aquesta manera complir un paràmetre i unes bones que limitin a la societat, que és l’estat.

4) Aquesta és una de les maneres d’organització de la societat basada en una organització moderna que es recolza en el desenvolupament de la indústria i del comerç on l’estat nacional és el nucli de l’organització política, en canvi hi ha altres formes d’organització com és la tribal organitzades en petites comunitats i amb una economia de subsistència, o la esclavista que són comunitats més grans i nombroses on la economia d’organització que és debut als esclaus. També podem comparar-lo amb una concepció liberal que manté una separació entre la llibertat civil per a tots els habitants i uns drets polítics que només poden exercir els ciutadans.

Activitat 35

Aquest és el meu power point dels fonaments de l'estat social i democràtic de dret:
Fonaments De L’Estat Social I DemocràTic De Dret

View more presentations from berta.moral.

Activitat 34

Definicions Tema 10

Intel·lectualisme moral: es basa en que només pot obrar bé aquell que sap què és el bé, per tant, és la teoria que identifica el plaer amb la virtut.

Maièutica: és el mètode de Sòcrates que es basa en l’art que dona lloc o donar llum a la veritat.

Hedonisme: és una teoria defensada per els hel·lenístics que es basa en que ser feliç significa experimentar plaer i fugir dels dolors.

Felicitat (Aristòtil): teoria que considera que ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula, per això hi ha una activitat que ens distingeix com a homes i ser feliç consistirà exercir-la. Serà un bé perfecte, suficient per si mateix, una activitat continua que es relaciona amb la activitat intel·lectual.

Prudència: és la saviesa pràctica que ens ajuda a deliberar el bé proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: estat d’impertorbabilitat el que ha d’arribar el savi estoic per fer-se insensible al dolor i les opinions.

Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa la suma dels plaers i que tots els plaers són iguals en qualitat.

Utilitarisme de la regla: defensada per Mill, es basa en que si l’acció en la qual ens trobem s’ha sotmet a una regla ja la considerem moral.

Ètica deontològica: es aquella que es preocupa per el deure i la justícia de les normes i no pas per el fi o la finalitat.

Ètica teològica: són aquelles que parlen de la moral en relació al fi i no pas al deure.

Imperatiu categòric: són ordres que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altre. Obliguen de manera condicional i universal i són ordres morals.

Dignitat humana: és el valor absolut dels éssers humans i és una conseqüència de l’autonomia moral ja que implica que els ésser humans som únics i sense preu.

Intuïcionisme dels valors: afirma que poden captar els valors a través d’una intuïció emocional.

Comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus i que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat o dimensió comunitària i creen ésser desarrelats.

Universalisme: teoria que valora que són més importants els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.

Activitat 33

Preguntes Sondeig

És correcte mentir per protegir algú? No en general, sempre que no ho facis per protegir una altra persona en el cas que el que aquesta realitza està prohibit al seu país, tot i que realitzi bons actes.

Què és abans? Protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi? Jo crec que la segona opció, tot i cometre una injustícia tots dos tindran la consciència tranquil·la

El fi aprovar justifica tots els mitjans? No, si els mitjans no són correctes.

La intenció de la mare d’en Lluís es bona? Sí que ho és en el fons, però no es dona compte de que no és la opció correcta.

Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem sigui perjudicials? Si, depenen de la persona també. I a la inversa? No

Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís aquest costum? No poder confiar en ell, no ser constant i per tant acabarà sent una persona insegura i immadura.

Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la mare el protegeixi sempre? No tenir força de voluntat ni esforç, per tant, no ser constant, deixar-ho tot per l’últim dia , poca organització, no saber actuar sense la protecció de la seva mare, o sigui ser un mimat immadur.

És comparable la conducta d’en Lluís amb? Justifica la teva desposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes? Segons el meu punt de vista les dos accions són igual de greus però tot i que ell no fa l’examen en la data acordada quan es presenta a l’examen no copia per tant penso que, suspendre a trampes es millor ja que et dona una lliçó.

Si tots els alumnes fessin com en Lluís, que passaria? Passaria que nos es podrien fixar dates d’exàmens i l’educació estaria en plena crisis, més de la que es troba.

Activitat 32

Comentari

La persona té dignitat i no preu.

Idees principals:

Els preus poden ser substituïts per altres coses que equivalguin a aquest, en canvi, la dignitat no es pot canviar ni posar preu. Per això l’home posa preu a totes seves necessitats fins i tot les afectives.

Títol: Tot té preu menys la teva vida

Comentari:

Aquest text de Immanuel Kant parla bàsicament de que a la vida tot té preu menys la dignitat pròpia del ésser humà, ja que encara que no creiem les nostres inclinacions o necessitats si tenen un preu es vol aconseguir alguna cosa que sigui fi en si mateix no té preu o uns valors relatius sinó intern com diu la frase del text “ alguna cosa que sigui fi en si mateix no té merament valor relatiu o preu, sinó un valor intern, és a dir, dignitat”

I la dignitat no admet res equivalent i posseeix la moralitat, és la moral la única llei d’un mateix per aconseguir un fi i actuar realitzant d’acord la teva consciencia, ja que la millor llei és la teva moral.

4) El text es centra en la consciència moral i d’imperatiu categòric, els imperatius que proposava Kant, que es basaven en unes ordres morals com en el text la dignitat i per això no té preu, a diferencia entre els cínics que consideren que la felicitat consisteix en la llibertat radical de l’individu davant les normes i les institucions socials o els estoics que creuen que és savi el que viu segons la natura i per això s’interessen per l’ordre dels cosmos i per aquest sabem com ens hi hem de comportar, o els hedanistes que consideren que hi ha de moral perquè els homes busquen els plaer i fugen del dolor i pensen que la intel·ligència serveix per calcular els mitjans més adequats per aconseguir el màxim plaer possible.

Activitat 31

És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet.

Segons la meva manera de ser i de contemplar el món estic totalment d’acord amb l’afirmació de John Stuart Mill, ja que un ésser humà insatisfet buscarà allò que no té i per tant, es mourà i es veurà motivat per continuar endavant aconseguint les seves fites, ja siguin inferiors o superiors.

Segons la persona aquestes últimes variaren, tot i que, cadascú reflexionarà sobre els seus plaers inferiors o els seus superiors, com a éssers humans que som , dotats de cervell i d’una capacitat de reflexió i pensament, hauríem de distingir el que considerem plaers de qualitat intel·lectual, ja que sinó fos així no estaríem tant lluny del porc.

Tot i que aquells que defensen que una persona quan aconsegueix les seves fites està satisfet i no necessita res més, per a mi, no és ben cert, ja que encara que aquesta no s’aturi a apreciar un bon llibre, paisatge o moment que et brinda la vida, ella evoluciona i tu ho fas amb ella, per tant tot i sentir-se satisfet amb allò que fas indirectament tens l’oportunitat en la vida diària d’aprendre sense que et puguis adonar i aquest fet tant simple et diferencia d’un porc satisfet, ja que sense haver de llegir un llibre els teus coneixements segur que augmentaran en la mesura que el temps i la vida transcorre.

Per aquest motiu cal ser humils i recordar que “jo només sé que no sé res” ja que ens queda molt per aprendre i descobrir i degut aquesta reflexió els meus plaers seran superior i de qualitat intel·lectual.