Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie i és únic i irrepetible.
Individualisme possessiu: és l’ individu propietari de si mateix i les seves capacitats i no deu res a les societats per a elles.
Sociabilitat natural: és una teoria defensada per Aristòtil i es basa en que l’ésser humà necessita la societat, aquest no s’entén fora d’ ella ja que li aporta una cultura per realitzar-se amb les seves capacitats pròpies.
Contractualisme: és una teoria defensada per Hobbes, Loche, Rousseau que es basa en que l’ésser no es sociable per naturalesa i que la societat és fruit d’un acord o contracte entre els éssers humans.
Pacte social Rousseau : afirma que existeix un estat de natura lliure i que pactem per entrar en societat. Planteja que la bondat de l’ésser humà és en estat de natura i que la societat corromp l’ésser.
Voluntat general: és aquella que s’obté un acord de tothom orientada cap el bé comú. Rousseau deia que nosaltres donàvem la nostra llibertat natural a la voluntat general perquè aquesta ens donés llibertat civil.
Antropologia sociable: ciència que estudia l’ésser humà la manera de viure i l’evolució d’aquestes. Interpreta expressions culturals i intenta comprendre’n el significat i intenta reproduir l’evolució d’aquest ésser humà.
Socialització primària: és la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
Cultura: conjunt d’artefactes creences, valors, costums, tradicions , formes de conducta que un determinat grup humà accepta com a pròpies.
Subcultura: dins de cada cultura existeixen diferencies ja que les persones que la formen o que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternativa
Civilització Huntington: és el progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament.
Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Xenofòbia: és l’odi envers als estrangers
Racisme: creença en la existència de races superiors i races inferiors. Consideren que altres races són diferents.
Aporofòbia: és el rebuig i menyspreu al pobre
Relativisme cultural: proposa analitzar les diverses cultures des de els seus propis valors i no des d’una cultura aliena i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Interculturalisme: té relació amb l’actitud que adoptem davant el multiculturalisme que és la presencia de diferents cultures en un mateix territori.
